El Setmanari l’Ebre i la web de l’Ebresports, inicien un viatge a través del temps per repassar els cinquanta anys del torneig més emblemàtic de les Terres de l’Ebre, el Mariano Toha. Entregarem en diverses entregues el repàs a la història del torneig que homenatja a l’exjugador del Remolinos i el CD Tortosa.
Història
La temporada 1972/1973 es recuperava una entitat esportiva a Tortosa, en una de les més emblemàtiques barriades de la ciutat, després d’un parèntesi d’inactivitat des de 1948: La UD Remolins.
El president escollit fou Eliseo Roca amb una entusiasta junta, que va treballar per tenir un camp reglamentari, conegut com La Torreta i que va donar l’oportunitat als joves de la barriada a poder practicar l’esport que els agradava, en aquest cas el futbol, i competir de manera oficial. Durant tres temporades es va mantindre l’equip en categoria Juvenil per passar posteriorment a competir en categoria Aficionats.
En el primer any, es va instaurar la disputa d’un torneig en homenatge a un dels jugadors més carismàtics de la barriada, Mariano Toha, desaparegut la matinada del 5 de gener de 1953 de manera sobtada, quan l’equip del CD Tortosa va pernoctar a Alcanyís després d’haver disputat un partit de lliga contra l’Arenas de Saragossa i havia de jugar un partit amistós la tarda del dia de Reis a la ciutat.
Naixia el trofeu que s’acabaria convertint en el torneig d’estiu més esperat per tots els aficionats al futbol, i veritable prova de revàlida pels equips participants, amb l’inici dels respectius campionats a la volta, i que en la propera edició, com l’entitat en aquesta època més recent, complirà els 50 anys.
El record de Mariano Toha
Presidents
La UE Remolins va competir als anys 30 en campionats comarcals. La temporada 42/43 ja ho va fer amb llicència de la FCF, fins a la 47/48, època que va presidir Santiago Domingo. Després d’Eliseo Roca, han portat la responsabilitat Juan José Durán, Paco Also, Joan Daudén, novament Paco Also i, des de la fusió amb el CD Bítem l’any 1987, Joaquim Roda.
Inicis
La filosofia de la junta d’Eliseo Roca, que s’ha mantingut al llarg dels anys, fou convidar a participar en cada edició equips que havien destacat en les seues competicions, indistintament de la categoria, en la recentment finalitzada temporada.
Les 3 primeres edicions es van disputar en categoria juvenil, i a partir de la quarta en categoria sènior.
- El Remolins va inscriure el seu nom com a campió de la primera el 17 d’agost del 73, quan va guanyar la final al Jesús Catalònia, 3-2. En semifinals, Roquetenc-Jesús Catalònia, 2-3 i Remolins-Tortosa 0-0 (5-4 pp).
- El 24 d’agost de 1974 el Tortosa s’imposava a l’Amposta 3-2. Tortosa-Jesús Catalònia, 4-0 i Remolins-Amposta, 1-2, en semifinals.
- El 19 d’agost de 1975, de nou el Remolins (que com equip organitzador ha estat present en totes les edicions) guanyava la final al Tortosa 1-0. Es van classificar en semis: Tortosa-Roquetenc, 3-1 i Remolins-Amposta, 2-2 (3-2 pp).
Històric primer cartell del Toha
El camp de La Torreta es va inaugurar amb gran solemnitat el dia 27 d’agost de 1972, després d’un diluvi que va caure sobre Tortosa.
Remolins-Tortosa en categoria juvenils fou el partit inaugural, amb victòria dels visitants, 3-7. Posteriorment, es va jugar un partit en categoria infantil entre Remolins i Aldea, que van guanyar els de casa, 4-2. Reproducció del cartell anunciador.
Impuls
Com que la majoria dels components d’aquell equip havien començat amb 15 anys a competir (no existien en aquell moment competicions federades d’edats inferiors) complien la majoria d’edat, el club va haver de fer la passa per a competir en categoria d’Aficionats.
Esta situació va permetre fer un pas endavant quant a nivell futbolístic contrastat, evidentment, per la categoria dels equips participants i la qualitat dels jugadors, que en bon nombre ho havien fet en categories superiors.
- El 16 d’agost de 1976, el Roquetenc guanyava la final al Tivenys, 2-0. En semis: Tivenys Bítem, 2-0 i Remolins-Roquetenc, 3-3 (1-2 pp).
- El 1977 es jugava el 23 d’agost: final, Perelló (Boyer)-Remolins (Benaiges), 1-1 (5-4 pp). Abans, Remolins (Benaiges i Ramos)-Masdenverge (Amador), 2-1, i Perelló (Vila)-Ulldecona (Grau), 1-1 (4-3 pp).
Amador Barberà, el més veterà
En l’edició de l’any 1977, es va donar el cas que Amador Barberà, jugador de Masdenverge, que havia jugat a l’Amposta, Gimnàstic de Tarragona, Tortosa, Santa Bàrbara i l’equip del seu poble, va marcar el gol que el corona com el jugador més veterà en fer-ho al llarg de la història del torneig, amb 40 anys i 90 dies.
Amador va ser escollit pel Mundo Deportivo com el millor defensa del futbol català la temporada 66/67. És a partir d’aquesta temporada que disposem d’arxiu de golejadors. De les primeres, malauradament, no se n’han pogut trobar.
