La UE Rapitenca, que ha iniciat la pretemporada esta mateixa setmana, afronta el primer test amistós defensant el títol aconseguit la temporada passada quan es va imposar a la tanda de penals al Tortosa Ebre en la cinquanta-unena edició del Torneig Mariano Toha, que organitza com cada any la UE Remolins-Bítem. Serà una oportunitat d’or per al conjunt de la Devesa d’igualar a títols al vigent campió històric del torneig degà a les Terres de l’Ebre, el ja desaparegut CD Tortosa després de la fusió de fa tres temporades entre els dos conjunts de la capital del Baix Ebre, els tortosins i l’Ebre Escola Esportiva, que va donar com a lloc d’esta fusió el CF Tortosa Ebre, que en les dos edicions que ha disputat amb la nova nomenclatura no ha estat capaç d’emportar-se cap dels tornejos que ha disputat. Tot i no perdre en cap de les dos finals que disputava davant el Gimnàstic de Tarragona i els del Montsià, en l’edició de l’any anterior, que els superaven en els llançaments des del punt dels onze metres.
Per obrir el foc, s’enfrontaran els dos equips de la ciutat, el conjunt amfitrió de la UE Remolins-Bítem davant el CF Tortosa Ebre. Serà la tercera vegada que jugarà el conjunt roig-i-blanc esta competició i buscarà inscriure per primer cop el seu nom al palmarès del Mariano Toha, intentant imposar la superior categoria tenint en compte que està un esgraó per sobre dels de Bítem, a la primera catalana (categoria que va assolir abans de fusionar-se ara farà tres anys).
En el primer any que estrenava la nova nomenclatura va superar a la UE Rapitenca en semifinals, després d’un empat a zero gols durant els quaranta-cinc minuts que tenen de durada els primers enfrontaments, i mostrant-se molt més efectius en els llançaments de penal quan derrotaven als de la Devesa per 1 gol a 4. Al partit decisiu pel títol, un empat a dos gols davant el Nàstic de Tarragona va forçar que fossin novament els penals qui decidirien la sort per la Copa de campions. Esta vegada li sortiria creu als roig-i-blancs que cedien per un ajustat marcador de 5 gols a 4. La temporada passada tornaven a superar en primera ronda al Camarles (que estrenava categoria en una temporada que seria històrica per celebrar el centenari del club durant l’any 2025) per 2 gols a 0 obra de Nacho Nuez i Sergi Gasparin. El davanter roig-i-blanc, va inscriure el seu nom en la història del Toha establint un rècord com era el de ser el golejador amb tres equips diferents: amb la Rapitenca l’any 2018 i en l’edició del 2019 amb el CD Tortosa. A la final va tornar a caure en els llançaments des dels onze metres, després d’avançar-se amb gols de Buera i Barragan i empatar la Rapitenca mitjançant Losada i Carlos Schekerman (casualment quatre jugadors que ja no estan en els seus respectius equips). Als penals van caure per 4 gols a 2.
El Remolins-Bítem que s’ha consumat com un dels equips capdavanters de segona catalana en les dos últimes temporades, no posarà fàcil. Tot i ser un dels conjunts modestos, han fet saltar la sorpresa en reiterades ocasions d’este torneig. Concretament, s’ha proclamat campió, en categoria amateur l’any 2007 derrotant al Balaguer des del punt fatídic, després de finalitzar amb un empat a zero (després de les dos parts de trenta minuts que té de durada la final); imposant-se al CF Amposta l’any 2021 per 2 gols a 0 (Balada i Tortajada) i superant al CD Tortosa, després d’un empat a un gol després de marcar Porcar pels locals i Dome pels tortosins i decidir per 4 a 3 als penals.
Només quatre equips han estat capaços d’aconseguir guanyar en dos edicions de forma consecutiva: el Nàstic de Tarragona els anys 1999 i el 2000; la UE Rapitenca en dos ocasions: la del 2008 i el 2009 i el 2017 i el 2018; la UE Jesús i Maria els anys 2014 i 2015 i l’amfitrió UE Remolins-Bítem els anys 2021 i 2022.
El retorn de la Cava
El CD la Cava, després de set anys, finalment ascendia este passat curs a la segona catalana i, a més, mostrant-se des de l’inici de la campanya com un sòlid líder de la lliga i a la fi ho va confirmar proclamant-se campió del grup 18è. Els homes que continuen dirigits per Antoni Teixidó, un dels tècnics amb més prestigi de les Terres de l’Ebre, afrontaran un duel especial, per la connotació d’enfrontar-se a l’equip que tants bons rècords guarda del pas de l’entrenador establert a la Ràpita i, a més, per ser la cinquena participació dels de Deltebre al Torneig. Ho va fer durant la temporada 1981, quan superava per 2 gols a 0 al Remolins (amb gols de Valldepérez i Llorca) i imposar-se a la final d’aquella edició al CD Tortosa, pel mateix marcador de 2 a 0, amb dos gols obra de Llorca. I ho tornava a fer, al 1987, quan tornaria a alçar la copa de campió del Toha, després de derrotar a l’Amposta per 4 a 1 (sent els golejadors Rey amb un hat-trick i Tomàs pel conjunt cavero i Albiol (p) pels ampostins) i a la final superant al Santa Bàrbara per 1 gol a 0 amb diana de Lluís. Posteriorment, va formar part del cartell del Mariano Toha les temporades del 2013 i 2016, caient derrotat pel CD Tortosa en les dos ocasions per un solitari gol a zero amb gols de Javi Asín i Mochi.
La UE Rapitenca intentarà superar a un rival que de moment no ha caigut derrotat en el que va de pretemporada empatant en l’estrena de pretemporada, dos cops davant el Tortosa Ebre (2-2) de primera catalana i l’Ulldecona (que serà rival a la lliga), en el partit de festes majors de Sant Roc (0-0). Els del Montsià han disputat dotze finals del Mariano Toha, imposant-se en deu ocasions. Afronta el repte de si fos capaç de guanyar en esta edició, igualaria a onze triomfs al desaparegut CD Tortosa. Les dos finals que ha perdut van ser davant el CF Amposta en l’edició del 1989 i al 2004 enfront del FC Barcelona B, en totes dues ocasions cedint per un solitari gol a zero.
En el cas que si la final fos entre el CF Tortosa Ebre i la UE Rapitenca, seria la segona vegada consecutiva que s’enfrontarien entre ells, en una repetició del duel que van disputar durant l’edició del 2024. Si fos davant la Cava, seria una final inèdita, tant pel que fa al conjunt roig-i-blanc com si fos en el cas de l’amfitrió, el conjunt de Bítem.
En el supòsit de què fos la Rapitenca qui es classifiqués en el segon compromís i s’enfrontés al Remolins-Bítem, seria el segon cop en la història del torneig que s’encreuarien tots dos. L’únic precedent és el de l’any 1991, quan després d’un empat a un gol durant el temps reglamentari (marcaven Andrés pels rapitencs i Joaquin Viñas pels remolinencs), els de la Devesa es mostraven molt més encertats des dels onze metres i desnivellaven la balança del seu costat per 3 a 1.
Finals disputades de forma consecutiva
Un altre rècord que ostenta el desaparegut CD Tortosa, és el d’edicions consecutives disputant la final del prestigiós torneig, un total de cinc (les que van del 1980 fins a la del 1984). Va imposar-se a la del 1980 amb gols de Javi Querol i Esteve, per acabar perdent les altres quatre de forma consecutiva: al 1981 davant la Cava per 2 a 0 (gols de Llorca); la del 1982 davant del Nàstic de Tarragona també per 2-0 (Palomo i Chea eren els golejadors); el Cambrils els derrotava per 2 a 1 amb gols de Valldepérez en pròpia porta i Martínez, mentre Jesús anotava pels roig-i-blancs; i al 1984 van ser els penals qui decidien el títol quedant 2 a 3 davant l’Amposta, després d’haver empatat a zero durant el temps reglamentari.
