ESPORTS // La pròxima temporada l’Handbol Amposta complirà vint anys, i es mantindrà a l’elit estatal femení. Al mes de maig del 2001 va aconseguir l’ascens a la Primera Nacional. Posteriorment amb la reestructuració de categories, va passar a tenir l’actual denominació de Divisió d’Honor de Plata. Pocs equips poden presumir de competir tant de temps a la categoria de forma continuada.
La fase d’ascens es va disputar al pavelló ampostí, l’últim cap de setmana d’abril del 2001, i després d’acabar com a primeres del seu grup, van fer realitat el somni de competir a la Primera Divisió Nacional. Jugar a la seua pista va resultar un factor determinant, ja que l’afició va respondre en cada duel, i va donar suport de forma incondicional a l’equip.
La seua primera víctima va ser l’Abaran de Múrcia, que va superar de forma contundent per 25-14. Després d’un inici, on es va notar el lògic nerviosisme del debut en la fase d’ascens, van anar de menys a més, i es va arribar al descans amb un 13-9 favorable, per a resoldre amb autoritat a la segona part.
En el segon partit tampoc van donar gaire opció al conjunt andalús del Turbo Sur Solucar. Com en l’anterior confrontació, la igualtat va ser la nota predominant del primer període. La millora en l’aspecte ofensiu de les ampostines va provocar l’aparició de les primeres diferències al marcador. Les andaluses van aguantar fins al 13-10 del descans, però a la segona meitat, el conjunt dirigit per Miroslav Vujacinovic va prémer l’accelerador, mentre que el Solucar perdia per lesió a la seua millor jugadora, i l’Amposta certificava el seu ascens de categoría. A l’altre grup el Mar d’Alacant, després d’imposar-se al Getasur de Madrid i el JASA de Balears, va disputar la final amb les ampostines, en una confrontació gairebé de tràmit, en haver aconseguit els dos equips l’ascens de categoria. Va ser un partit molt disputat i amb moltes alternances al marcador, que a cinc minuts per al final registrava un empat a 21 gols. Un parell de decisions polèmiques dels àrbitres i la bona acció de la ucraïnesa Rita Davionskaia van decantar el triomf a favor de l’equip alacantí per 23-21.
La plantilla dirigida pel tècnic croat Miroslav Vujasinovic estava formada per Sara Borja i Arantxa Domingo, porteres, Jennifer Cornejo, Joana Lorenz, Verònica Zamora, Mònica Uliaque, Silvia Domingo, Paula Vizcarro, Jessica Bertomeu, Monica Maturana, Elena, Àngels Llobregat, Helena Lleixà i Carmen.
Temporada per a emmarcar
La fita històrica del sènior femení va anar acompanyada per l’excel·lent temporada de l’equip juvenil, classificades per a disputar la fase final del Campionat d’Espanya juvenil, després de guanyar el títol de campió de Primera Catalana, en haver superat a la final el Vallès Oriental per 22-12.
En la fase de classificació del Campionat d’Espanya, van ocupar el primer lloc en un dels sis grups, on actuant com a amfitriones van superar el Puerto Sol de Málaga, Kukullaga de Bilbao i Elda Prestigio.
En la fase final disputada a la localitat madrilenya d’Arroyomolinos, no es van poder classificar per a les semifinals, ja que va perdre amb el Gijon i Cleva León, després de patir un advers i vergonyós arbitratge. Situar-se entre els vuit millors equips d’Espanya juvenils va ser la culminació d’una temporada per a emmarcar, inici d’una etapa brillant que ja es manté durant dos dècades.
L’equip va pujar amb Juan Lorenz a la presidència, per a donar pas després a Javier Simón, que encara continua com a màxim dirigent, i durant els vint anys han estat entrenadors de l’equip Miroslav Vujacinovic, Marija Zanko, Ivan Dragic, Marc Fornós, Mateu Castella i Sasa Jovic. Fins a cinc ocasions ha disputat l’Handbol Amposta la fase d’ascens a Divisió d’Honor, a Màlaga, dos vegades a Castro Urdiales, Amposta i Bilbao.