El CHP Amposta i el món de l’hoquei estan de dol per la pèrdua d’una de les seues grans llegendes, l’argentí Mario Agüero, mort als 68 anys a causa d’un càncer d’esòfag.
El club ampostí l’havia anunciat com a nou tècnic de l’equip descendit a Tercera Catalana, en substitució de Jordi Mirado, una vegada confirmat que no seguia la pròxima campanya. Però fa unes setmanes el club va confirmar que s’havia acomiadat, i tornat a l’Argentina per problemes de salut.
La passada temporada va arribar a la capital del Montsià per col·laborar amb el treball de formació dels jugadors del planter, dirigint també al filial.
Nascut a la ciutat de Sant Joan, Agüero va formar part del seleccionat argentí campió mundial el 1978 i 1984. La seua potència física i habilitat golejadora el van posicionar com un dels davanters més destacats de la seva època, considerat a més com un dels mites de l’hoquei patí argentí.
La seu qualitat el va portar a destacar a Europa, particularment a Espanya i Itàlia. Durant els primers anys de la dècada dels ’80, va ser figura clau al Liceu de La Corunya, on va aconseguir la Copa del Rei, la Copa CERS i la primera Lliga del club, formant una dupla imparable amb Daniel Martinazzo i marcant 155 gols.
Posteriorment, va continuar la seva trajectòria a Itàlia, augmentant el seu palmarès, com a jugador i entrenador del Roller Monza. El 1990, va patir un accident en ple partit que li va causar un despreniment de retina després d’un cop a l’ull. Encara que aquesta lesió va afectar la seva carrera, mai no es va apartar de l’hoquei.
Per a molts d’aficionats es tracta d’un dels millors jugadors argentí de tots els temps, en una nació de les més potents a nivell mundial de la modalitat, al nivell de Dani Martinazzo, Carlos Coria o Gabriel Cairo.
Com a jugador a Argentina es va formar i va competir amb el Concepción de San Juan (1970-79); a Italia en el Follonica (1979), HC Monza (1983-85) i Roller Monza (1985-91) i a Espanya, en el Liceo de la Corunya (1980-83), en dos temporades amb un balanç de 155 gols, i els títols de la Copa de la CERS i Copa del Rei (1982) i la Lliga (1983).
Va ser integrant de la selecció argentina des de 1975 fins a 1989 i va ser campió sud-americà a Mar del Plata (1975) i Santiago de Xile (1977), campió del món a San Juan (Argentina,1978) i Novara (Itàlia, 1984), panamericà a San Juan (Puerto Rico,1979) i de la Copa de les Nacions a Montreux (Suïssa, 1985). En el primer mundial conquerit per la selecció argentina, Mario Agüero va ser el màxim realitzador del campionat amb un total de 19 gols. Va ser un triomf de gran impacte al país, i al voltant de deu mil persones van assistir a l’estadi Parc de Maig de San Juan per presenciar el duel en què els argentins es va imposar per 3-1 a Espanya i es van prendre la revenja, per aconseguir quedar-se amb el trofeu que se’ls havia escapat dos anys abans, a Oviedo, davant el mateix rival.
Com a entrenador ha dirigit equips a Itàlia, Espanya, CP Tenerife Portugal, Colòmbia i Argentina, Andes Talleres. El 1993 a La selecció Brasil i el 2003 a la dels Estats Units. En tornar a l’Argentina va ser entrenador del Club Andes Talleres de Mendoza i de l’equip femení de Concepción Patín Club de San Juan, campions en tots els tornejos que van disputar.
Abans de la seua etapa amb l’hoquei patins ampostí, va dirigir al RHC Wolfurt, que es va proclamar campió de la lliga austriaca, amb els jugadors espanyols, Arnau Dilme, Albert Fuentes i Héctor Gallego.
L’any 1.980 va rebre el premi Konex, creat per la Fundació Konex, per reconèixer cada any les personalitats i institucions més distingides a les branques de la feina d’Argentina que serveixen d’exemple a la joventut.
