ESPORTS // Mariano Toha Samper va ser un dels jugadors més emblemàtics de la dècada dels anys quaranta i principis dels cinquanta, el qual va disputar amb el club tortosí un total de 231 partits durant nou temporades seguides, en què va marcar 65 gols. El passat 5 de gener es van complir 68 anys de la seua sobtada i tràgica mort a Alcanyís, i el desembre de l’any passat el centenari del seu naixement.
Mariano Toha i Samper va nàixer el 17 de desembre del 1920 al barri tortosí de Ferreries, concretament a l’avinguda Catalunya. Els seus pares Francisco i Pascuala eren naturals de l’Almoda, un poble de la comarca aragonesa dels Monegres, i van tindre tres fills, Julia, Francisco i Mariano. Després d’un temps ja residint a Tortosa van canviar de domicili, i es van traslladar al carrer Rosselló, prop de l’antic edifici de Fecsa. Allí Mariano amb el seu germà Francisco va fer els primers xuts a una pilota fabricada amb papers de diari. Mariano va conviure durant molt de temps amb la seua mare, després de la mort del seu pare en un bombardeig a la Guerra Civil. Tres anys després del seu matrimoni amb Maria Cinta Roig, van fixar de forma definitiva la seua
residència al carrer Sol del barri de Remolins.
Un jugador molt polivalent
Mariano Toha de mitjana alçada, tenia una bona constitució física, i va destacar pel seu caràcter i garra damunt del terreny de joc, i la seua polivalència. Podia començar una jugada al centre del camp, o convertir-se també en un efectiu rematador. Aquestes característiques, tot i que el seu lloc natural era el d’interior esquerre, li van permetre ocupar diferents posicions al terreny de joc, tant a la defensa, mig del camp o davantera.
La seua trajectòria com a futbolista va començar la temporada 1939/40 a les files del Remolins, i va passar a la següent al Santa Bàrbara i posteriorment al Rapitense. Amb la fundació el 1942 del CD Tortosa, es va integrar al seu primer equip, encara que en les temporades 1942/43 i 1943/44, va jugar en condició de cedit al Leridano, per haver-se traslladat a Lleida a complir el servei militar. Finalitzat este període, va tornar al CD Tortosa, i la temporada 1944/45, el tècnic Ramon Llorens el va fer debutar en un partit amistós contra el Barça, per a complir un dels seus somnis esportius. La mateixa temporada va disputar nou partits, en els quals va marcar dos gols. Curiosament el seu debut oficial va ser contra el filial del Barça el 12 d’octubre de 1944. El Tortosa va aconseguir un ascens històric, que li va permetre jugar per primera vegada a la Tercera Divisió. Era l’inici d’unes temporades de glòria per al club tortosí.
La temporada 1948/49, el CD Tortosa es va proclamar campió de Catalunya de Primera Regional, i la 1949-1950 va ser subcampió de Tercera Divisió, i després de jugar una fase final en format de lligueta es va enfrontar en partit únic disputat a Lleida al CF Badalona, que defensava la seua plaça a Segona Divisió, en què va patir una contundent derrota per 6-1. El club tortosí va comptar amb un equip llegendari, que ha passat a la història com un dels millors que han defensat la samarreta roig-i-blanca, on estaven els mítics Montany, Montserrat, Brull, Toha, González, Pahuet, Casiano, Fontanet, Capilla, Torres, Otero i Cordorniu.
Mariano Toha ha format part d’este grup de magnífics jugadors, que van escriure algunes de les millors pàgines de la història del club.
Final imprevist i tràgic
La trajectòria de Mariano Toha va acabar de forma sobtada i tràgica. Tot va succeir després de la disputa d’un partit del CD Tortosa amb el San José de Saragossa, en un camp que compartien l’Arenas i l’Amistad, que finalitzava amb el triomf del conjunt local aragonès per 2-0. Ni Mariano ni els seus companys podien arribar a imaginar que este seria el seu últim partit. En finalitzar la confrontació l’expedició es va desplaçar per pernoctar a Alcanyís, on l’equip tortosí tenia concertat un partit amistós. Toha compartia habitació a l’hotel amb Casiano, que es va absentar un moment. En tornar el seu company ja no responia, havia mort de forma sobtada, la matinada del 5 de gener del 1953, quan tenia 32 anys, en el que ha estat sens dubte un dels moments més durs i tristos de la història del club. La notícia va commoure els aficionats a l’esport no tan sols ebrencs, sinó d’arreu de Catalunya.
Gran manifestació de dolor
Els actes del sepeli es van celebrar l’endemà, el 7 de gener, i es calcula que prop de tres mil persones vingudes de diferents indrets van assistir a una cerimònia molt emotiva. El fèretre va estar al local social del club, situat al carrer Teodor González, per on van desfilar centenars de persones.
La comitiva es va formar a la una de la tarda al local social del club, i es va formar una filera de portadors de corones, en les quals es podien llegir sentides dedicatòries de diferents procedències, directius del club, companys d’equip, exdirectius, exjugadors, secció ciclista del club, socis, Federació Catalana de Futbol, CD La Cava, i altres de diferents penyes esportives, particulars, amics i familiars. A continuació seguia el fèretre amb la bandera del Club Deportiu Tortosa. La presidència oficial del dol estava integrada per tot el Consell directiu i exdirectius del club, amb l’alcalde de la ciutat Esteban Albacar, president honorífic del club, el president de l’entitat Francisco Sanz, l’expresident Luis Jardí, i el capítol catedralici Vicente Fabregat, seguida pels seus familiars. Després la comitiva es va dirigir a la catedral, on es va resar un respons i es va continuar després pels carrers de la Rosa, plaça de l’Àngel, Sant Blai i Cervantes, fins a la plaça de l’Estació, on es va acomiadar el dol.
Els carrers del recorregut es van omplir de públic, que amb molt de sentiment s’acomiadaven del brau i carismàtic jugador tortosí.
Mostres de suport
El Consell Directiu del CD Tortosa, posteriorment, va emetre una nota oficial, davant la impossibilitat de respondre de forma particular els nombrosos testimonis rebuts de condolença per la mort de Mariano Toha. En el comunicat s’agraïa totes les mostres de condol i adhesió rebudes, especialment als clubs que van enviar representació, com l’Alcanar, Amposta o la Cava.
El primer partit oficial que va disputar el CD Tortosa, el va enfrontar a l’Europa, que va finalitzar amb una contundent victòria de l’equip tortosí per 4-0. Lògicament els jugadors dels dos equips van portar braçalets negres, i els components del CD Europa al matí es van desplaçar al cementiri, on van dipositar una corona sobre la tomba de Mariano Toha.
El 13 de gener es va disputar un partit a benefici de la viuda Maria Cinta Roig i la seua filla Cinta. El seu segon fill, de nom també Mariano, ja no va poder conèixer en vida el seu pare, en nàixer un mes després, el dia 13 de febrer.
Les graderies de l’Estadi Municipal es van omplir de públic per a presenciar el partit, que va enfrontar el CD Tortosa amb el Club Ferrol, partit que finalitzava amb victòria tortosina per 3-0, amb gols de Pahuet, Carlet i Soria.
El conjunt gallec va ser finalment
l’equip que es va enfrontar al CD Tortosa, encara que al club es van rebre molts oferiments per a participar en esta confrontació amistosa.
El CD Tortosa va formar amb dos equips. El primer a saltar al terreny de joc estava format per components del campió de Catalunya de Primera Regional de la temporada, 1948/49, amb Montany, Montserrat, Casiano, Brull, Capilla, Fontanet, Pahuet, Torres, Codorniu, Otero i González, i en el lloc de Mariano Toha va jugar Barberà.
A la segona part van jugar Coca, Romeo, Sirvent, Sabio, Fontanet, Vilar, Tafalla, Soria, Curiel, Otero, Garcia Marín. Posteriorment també es va disputar un altre homenatge pòstum a Mariano Toha, amb el Melilla com a oponent de l’equip tortosí, que es va imposar por 0-4, amb els quatre gols de l’exjugador del CD Tortosa José Ismael Antó, que estava a les files del Melilla.
Sempre en el record
Els que van veure jugar a Mariano Toha el recorden com el futbolista que tots els equips volen tenir a les seues files. Un jugador que sempre lluitava al màxim i arrossegava els altres companys, sobretot en els moments més difícils. Va ser tot un exemple i un model a imitar per part de les futures generacions. Un tipus de jugador difícil de trobar en l’actualitat, modest, reservat, però que va estimar molt els colors del club.
L’any 1973 la UE Remolins va instaurar el Trofeu In Memoriam Mariano Toha, per a recordar la figura del que va ser gran jugador. En els tres primers anys es va disputar entre equips juvenils, però després
s’ha consolidat com un dels tornejos de més prestigi arreu de les Terres de l’Ebre, en el qual han participat destacats equips. Enguany ni la covid-19 va poder impedir la disputa de la seua quaranta-setena edició.
El nostre agraïment a Jesús Ferrando per la seua valuosa col·laboració.
