IniciFutbolEfemèrides · Fa 50 anys es va fundar a Tortosa el Club...

Efemèrides · Fa 50 anys es va fundar a Tortosa el Club Deportiu Sport

ESPORTS // Va ser a la dècada dels anys seixanta, quan un grup d’amics amb inquietuds i ganes de promoure activitats van començar a fer els primers passos per a la creació del CD Sport, una entitat que en el pas del temps va destacar per les activitats organitzades en diferents àmbits, però sobretot per la creació i posada en marxa de les populars Olimpíades d’Estiu, que durant uns anys van aplegar gran quantitat de participants, i de nombrós públic que passava les nits de competició a l’estiu a les instal·lacions esportives presenciant les diferents confrontacions.

Enguany es complix el 50è aniversari de la fundació del Club Deportiu Sport, per la seua oficialitat en haver-se legalitzat els estatus el 1971, encara que els autèntics orígens es remunten gairebé a uns seixanta anys. 

Tot va començar amb un grup d’amics de colla d’entre 11 i 12 anys. El futbol ocupava molt del seu temps en períodes de vacances, i a les de Nadal jugaven al futbol a l’antic passeig de les bicicletes davant del Parc Municipal, contra els nois que tenien les mateixes aficions i que solien ser jóvens del barri de Remolins. En una de les seues anades al Parc, i al passar per davant del bar Sport, situat al carrer Teodor González, se’ls va ocórrer que podíen formar un club i posar-li Sport perquè era un nom que responia al fet que també practicaven altres esports, i a més el nom tenia certa relació visual amb les sigles romanes SPQR, i la majoria sentia bastanta devoció pels romans i algú els va dir que volia dir victòria, encara que la realitat és una altra.

 Equip de futbol sala del CD Sport del 1975. Drets d’esquerra a dreta, Juanjo Capera, Pepe Salvadó, José Diego Galiana, José Luis Mora. Ajupits, Jordi Segarra, Ramon Curto i Juanjo Corral.

 

Els orígens 

Lluís Javier Muñoz, José Diego Galiana, Xavi González, Diego Mora i Jordi Segarra van ser els que inicialment van arrencar el projecte. Una mica més tard s’hi van sumar Lluís Cuella, José Luis Mora, Ramon Curto i Carlos Gallego i al cap de poc temps van arribar més jóvens per formar un grup ja bastant més nombrós. Tenien local de trobada a l’avinguda Generalitat, i van escollir com a colors del club el taronja i negre com la selecció holandesa de futbol. Es van estendre els carnets de socis, s’havia format  ja una junta directiva i les noies participaven activament en el club. En les millors èpoques van arribar  a superar la xifra dels dos-cents socis, que abonaven una quota mensual de 25 pessetes.

Lluís Javier Muñoz, Jordi Segarra i Josep Baubi compartien pis en la seua etapa d’estudiants universitaris a Barcelona, i allí va sorgir també la iniciativa de crear unes festes de la Simpàtica. Al final dels anys seixanta ja organitzaven les seues competicions esportives, amb diferents modalitats com natació, tennis, atletisme, petanca, tennis taula, tir i ciclisme a la Simpàtica, que era la zona on la majoria d’estos jóvens passaven l’estiu.

Tot i ser un club jovenívol que feia moltes activitats, culturals, socials i, no cal dir, esportives, van estar alguns anys, uns deu aproximadament,  funcionant estructuralment només amb uns estatuts que no tenien el vistiplau del que marcaven les normatives de l’associacionisme juvenil del moment. Finalment, l’any 1976 es va resoldre la situació administrativament i es van convertir en una entitat completament legalitzada.  

 

Escut del CD Sport i programa d’una de les edicions de les Olimpíades,

 

 

Les activitats es concentraven els caps de setmana

El primer partit de futbol onze, amb cara i ulls, el van disputar el 1969 al camp del Mas de Barberans. Tot i ser un club esportiu, almenys el seu nom així ho indicava, durant el temps del seu funcionament, van organitzar diferents activitats a més de les esportives durant l’any. Conferències, recitals de poesia, concerts musicals, projeccions de documentals, cinema (van portar a Tortosa la pel·lícula prohibida llavors El acorazado Pothekim d’Einsestein), actuacions del seu propi conjunt de música pop anomenat Atila i, no cal dir, la Tuna estudiantil que va tenir una durada de gairebé 5 anys i que inclús va tenir una sortida a Avignon, són una mostra de les diferents activitats que organitzava el CD Sport.

La rivalitat cultural l’Sport la tenia amb el Club Universitari i la futbolística, concretament el futbol sala, la mantenia amb quatre clubs/entitats juvenils de la ciutat: Sant Francesc, Parròquia del Dolors, Sant Agustí i 13 de Gener.  

En la dècada dels anys 70, amb Felipe Tallada com a alcalde de Tortosa, l’Sport va ser el portador de la bandera de la ciutat en unes Festes de la Cinta, com a reconeixement a la tasca que estaven realitzant els seus components.

 

Equip d’atletisme del Club de Rem que va guanyar totes les proves el 1978.

 

Brillant iniciativa

La creació de les Olimpíades d’estiu va representar tot un èxit. La primera es va portar a terme el 1969, i els anys següents, quan arribava l’estiu, tot girava al voltant d’esta activitat esportiva, que durant vuit anys el club va organitzar i en la qual el nombre d’especialitats esportives superava la dotzena i el nombre de participants va arribar a superar els quatre-cents. El futbol sala, sens dubte, va ser sempre l’esport estrella que congregava un nombre significatiu d’espectadors a les instal·lacions esportives municipals de Ferreries, en partits que acabaven passada la mitjanit. Però l’ampli ventall de modalitats va incloure moltes competicions, atletisme, escacs, tennis, bàsquet, handbol, petanca, natació, tir, patinatge artístic, ciclisme, tennis taula, voleibol i al final la inclusió de l’hoquei patins amb la participació del CP Dertusa i el CP Benicarló. També van tindre molta acceptació algunes modalitats de jocs de taula, com el de vaixells, dominó i especialment el de guinyot.

El futbol sala despertava molta expectació, i alguns partits registraven una gran presència d’espectadors. La competició va guanyar amb prestigi, emoció. Alguns equips es van convertir en clàssics i altres es formaven exclusivament per competir a les Olimpíades. Equips com Cucafera, Club de Rem, Sports Fevi, Sant Agustí, Club Juvenil Sant Francesc, CD Sport, Parròquia dels Dolors i Ofi Complet, entre altres, van participar assíduament en la competició de futbol sala, alguns inclús vinguts de fora de Tortosa. Es van crear també algunes rivalitats entre conjunts que amb jugadors de qualitat i experiència, estaven en cada edició entre els favorits. La passió i l’ambient van anar creixent, i en la quinzena edició la final entre el Quatre Barres i Sport Fevi, no va arribar a la disputa de tot el seu temps reglamentari. Quan el marcador assenyalava 2-1 a favor d’Sport Fevi, este equip es va quedar amb dos jugadors de pista i el porter. D’acord amb la reglamentació es va donar el partit per guanyat i per tant campió el Quatre Barres per 3-2. Va ser la mostra de la passió que despertaven moltes d’estes confrontacions. També altres modalitats, sobretot el bàsquet, van augmentar la seua popularitat i participació.

 

Equip de la Parròquia dels Dolors campió de futbol sala de la IX Olimpíada.

 

L’acte de lliurament de premis, en el qual s’entregaven multitud de trofeus i guardons, també es va convertir en un gran esdeveniment social, amb presència de molts dels esportistes participants, familiars i amics, i que en algunes ocasions va finalitzar amb ball i revetlla, enmig d’un gran ambient de festa. Els escenaris van ser diversos, començant a la seu del Motor Club a la carretera Simpàtica i altres com el Club de Rem.

Al marge dels trofeus als primers classificats de les corresponents competicions, es van crear també altres guardons com el campió de campions de les Olimpíades, que s’atorgava a l’esportista que més destacava com a participant de diferents modalitats, alguns molt actius durant tota la competició. Van rebre el guardó alguns esportistes tortosins amb una important trajectòria com els germans Juan Manuel “Manu” i Joan Baptiste “ Bati” Castell Pafila o Nivardo Masip, Emilio Balagué. També es va lliurar el premi al Millors Esportista de la temporada, a l’esportivitat, millor tasca de l’arbitratge, Premi de Fotografia Esportiva Baix Ebre, Premi de Dibuix Artístic o de periodisme esportiu, en el qual van estar guardonats, entre altres, representants molt carismàtics de la professió com  Ramon Ferrando Adell i Josep Angel Odena.

Equip femení de bàsquet de l’Av. Colon, guanyador de la XII Olimpíada.

 

 Arriba el final

Les Olimpíades d’estiu van adquirir una gran dimensió i popularitat, i la seua organització necessitava més efectius i col·laboradors.

En els últims anys l’organització es va compartir amb el club San Francesc i també amb destacats membres del Club de Rem i alguns membres d’altres entitats de la ciutat. Per no tenir suficient relleu generacional el club es va anar extingint, fins que va desaparèixer definitivament el 1980.

Es van seguir celebrant les Olimpíades amb l’organització conjunta per part d’alguns components del CD Sport i del Club Sant Agustí, anomenant-se “Olimpíades Agusport”. Precisament el Sant Agustí-Decoración Alado es va imposar en la final de futbl sala a Sports Fevi per 4-2, en la setzena edició del 1985, l’última amb implicació del CD Sport.

Després d’uns anys, molts esportistes demanaven omplir el buit d’inactivitat esportiva de l’estiu, i alguns aficionats també el fet de poder sortir a la nit fugint de la calor, per presenciar algunes activitats esportives.

Els responsables de la revista Grada, dedicada exclusivament a la informació esportiva, van recuperar la celebració de les Olimpíades d’estiu, que van tornar el 1989 i durant tres anys consecutius. Este va ser el punt i final definitiu, tot i que es van produir altres propostes com a alternativa estiuenca, com la disputa d’un torneig exclusiu de futbol sala, anomenat Torneig de Futbol Sala Antonio Toledo, per a recordar la memòria del que fou furant molts d’anys vigilant i cuidador de les instal·lacions esportives municipals. L’organització va anar a càrrec del responsable del futbol base del CD Tortosa. La iniciativa no va tindre continuïtat. Molts d’anys després molts encara troben a faltar l’al·licient i ambient que representaven les nits de les Olimpíades d’estiu.

Un cop la pandèmia de la covid es vagi esvaint els socis fundadors i primers membres del club ens plantejarem commemorar l’aniversari de la fundació del club. Un CD Sport que sens dubte va contribuir, principalment als anys setanta, a l’activisme social, cultural i esportiu de la ciutat. 

El nostre agraïment a Jordi Segarra, per la seua valuosa col·laboració i aportació.

 

Equip d’handbol del Club de Rem guanyador de la X Olimpíada.

 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

19 + = 21

Últimes notícies