El Camarles finalment va aconseguir rubricar la temporada amb l’històric ascens a primera catalana, una categoria on mai ha militat el conjunt del Pla de Barra. Els de Carlos Gilabert i Andreu Cano, van fer valer el resultat de l’anada, on es van imposar per 0 gols a 2 i a l’inici de la represa, fruit de dos gols de Carles van encarrilar l’eliminatòria.
No obstant això, l’ensurt el donaven els visitants arran d’una falta lateral als deu minuts, que s’acabava estavellant al travesser després que Josué pogués desviar l’esfèric amb la punta dels dits. Tot i això, va ser l’única arribada del filial poblenc davant un Camarles que va anar creixent durant els primers quaranta-cinc minuts i que buscava la porteria visitant amb diverses ocasions per haver inaugurat el marcador. Un actiu Carles va gaudir de la primera aproximació de perill en una rematada exterior des del vèrtex esquerre de l’àrea que controlava Iker en dos temps. Tindria una nova oportunitat, després de la magistral acció de Quim Cardona per l’esquerra, que assistia a Carles al punt de penal des d’on rematava excessivament alt per sobre el travesser el davanter local. Però, la més clara vindria a peus de Quim Cardona, després de la sortida d’un córner que quedava mort al punt de penal i la rematada es perdia fregant el pal dret de la porta visitant quan ja s’encarava la recta final de la primera meitat i restaven tan sols nou minuts per arribar a l’equador del xoc.
Tot es va capgirar com un mitjó, un cop es va iniciar la represa. En la primera arribada, Carles donava l’estocada pràcticament a l’eliminatòria. Una bona combinació entre Carles i Arnau després d’un servei de banda, habilitava al davanter completament sol davant el porter al qual superava amb una rematada rasa, que feia explotar a la nombrosa afició congregada al municipal, que veia molt més a prop la possibilitat d’ascendir de categoria i acompanyar a la Sénia a 1a catalana.
Havia d’arriscar la Pobla, cercant el gol que l’enganxés a l’eliminatòria i deixant espais, que sabia aprofitar el Camarles després d’una recuperació a camp propi, on Arnau Bertomeu veia molt bé la internada de Carles, que després d’internar-se a l’àrea pràcticament sentenciava el còmput global de l’eliminatòria amb una rematada creuada al segon pal, que posava el 2-0 quan faltava mitja hora per al final. Els poblencs, a la desesperada, buscaven enganxar-se al partit i arran d’una falta, on els camarlencs van mostrar passivitat defensiva, Farid al segon pal anotava el primer gol i en la recta final del duel amb un tret exterior des de la frontal d’Erik, li donaven incertesa al resultat, però el Camarles va defensar-se amb ordre.
Sala de premsa:
Al final del partit el segon entrenador camarlenc, Andreu Cano, declarava a este mitjà que “ningú ho hagués dit. Fa un any estàvem confeccionant la plantilla i ha sigut una temporada molt, molt llarga, i poder arribar per un poble com este a certificar un ascens a primera catalana i per un club com el Camarles és autènticament de bojos!” reblava Cano que argumentava que “jo crec que a la primera meitat ja hem fet mèrits com per haver-nos avançat al marcador. Natros havíem de jugar amb el 0 a 2 del partit d’anada i mostrar-nos com hem fet, rigorosos en defensa com així ha estat. El fet d’avançar-nos ràpid al segon temps, ja ens ha donat la calma necessària per a controlar el partit. Ells han hagut d’agafar més riscos i deixessin més l’home a home al darrera i això ho hem aprofitat per a fer el segon gol que ja matava l’eliminatòria perquè sabíem que ells ens havien de fer quatre gols per a equilibrar l’eliminatòria. Natros havíem de nadar i guardar la roba i han arribat els gols d’ells perquè la inèrcia ens ha fet tirar enrere, però el marcador era ja molt ampli” etzibava el segon entrenador del Camarles.
“Crec que hem fet una temporada històrica, fent records que no s’havien aconseguit per al CF Camarles estant líders o colíders durant vint-i-quatre jornades, que això és una bogeria, l’equip que més victòries ha sumat durant tota la temporada i crec que era un premi que ens mereixíem i com els vaig dir als jugadors un dia, quan tu fas les coses bé al final el futbol te’n deu una i avui ha vingut el premi merescut al treball que havíem fet” apuntava Andreu Cano que afegia que “a partir d’ara hem de gaudir del que hem aconseguit i ho hem de celebrar com a bojos. A partir del dimarts, serà dia d’asseure’ns i valorar les opcions i que la junta digui el que vol fer i sobretot i sobre el que parlem ja es decidirà, però avui toca celebrar-ho” sentenciava Cano.
FITXA TÈCNICA:
CF CAMARLES, 2
CF POBLA DE MAFUMET B, 2
CF Camarles: Josué, Roger Escribà, Borràs, Sansaloni, Abelló, Joan, Arnau Bertomeu (Pau Cardona, 61’), Guillem (Johan, 74’), Pau Bertomeu, Carles (Pedrito, 74’), Quim Cardona.
CF Pobla de Mafumet B: Iker, Bayona (Lucas, 81’), Estivill, Moi, Júnior (Edu Benítez, 52’), Farid, Sergio, Erik, Fort, Cristobal (Marcos, 81’), Isma Rojas.
Àrbitre: Javier Crespo Díaz amb Raúl Alfageme Aporta i Pol Romera Viñaules del col·legi arbitral tarragoní. Targetes per a Joan (54’), Carles (58’), Pau Bertomeu (60’), Roger Escribà (80’) i Sansaloni (89’) dels camarlencs i per a Júnior (38’) i Isma Rojas (80’) dels poblencs.
Gols: 1-0, Carles (47’); 2-0 Carles (58’); 2-1, Farid (64’); 2-2, Erik (79’).
