El MICFootball desprèn en cada edició històries curioses i en esta edició el protagonista d’una d’elles ha sigut el porter ampostí Arnau Bel Toldà, jugador de l’aleví C del CF Amposta. Bel, d’onze anys, ha tingut l’ocasió de conviure amb la selecció japonesa del Wakatake ‘B’ durant els dies de participació en el MICFootball.
La incorporació del porter ampostí al conjunt, format íntegrament per jugadors nipons, ha sigut una de les dades destacades d’esta edició i que ha despertat les mirades de tothom. “Ha sigut una experiència única i a la vegada molt fructífera”, comentava el porter d’Amposta, que a més afegia “que va ser una incorporació per necessitat. Els feia falta un porter del 2013, i el meu pare Ramon Bel, va fer tots els tràmits per a incorporar-me”. De l’experiència que li ha representat poder disputar partits al costat de jugadors nipons destaca “que ha sigut diferent i a la vegada molt estrany, perquè a l’hora de comunicar-me amb ells no entenien el català i l’anglès el sabien, però poc. He hagut de comunicar-me en senyes o cridant-los pels números. Ha sigut una experiència inoblidable i a la vegada molt enriquidora, que tornaria a repetir en un futur pròxim”, sentenciava Arnau Bel.
A la fase de classificació van accedir com a un dels millors tercers classificats de la primera fase, al grup I, després de sumar quatre punts després d’empatar a tres gols davant el Ràcing Sarrià en el partit inaugural de dimecres la tarde; derrotar per 2 gols a 4 al PSI Soccer Academy en el duel que es disputava dijous al matí i caient golejat pel RCD Espanyol per 19 gols a 0 dijous la tarde. En l’eliminatòria de setzens de final la selecció nipona caia estrepitosament davant el Bayern de Munich que els eliminava de la competició després de superar-los per un contundent 18 a 0.
No obstant això, Arnau Bel comentava que ha estat “una experiència inoblidable, on tot i les dificultats de l’idioma he pogut gaudir d’una altra cultura i que m’ha ensenyat molta disciplina. És molt estrany poder jugar amb ells, perquè són una gent extremadament callada i respectuosa. No protesten gens i hi ha diferències notòries en el sistema de joc al qual estem habituats al nostre territori. Ens comunicàvem a través dels dorsals. Jo els cridava pel dorsal que portaven i els deia a quin dorsal havien de marcar” argumentava el petit jugador ampostí que puntualitzava que “he après a dir hola i adeu amb japonès, però poc més” sentenciava el jugador del CF Amposta ‘C’.
No es tracta d’una història més del futbol, sinó que és un reflex de la multiculturalitat que ens ensenya el mateix esport. Un nen català defensant els pals d’un equip japonès en un torneig de futbol base internacional. El propi reflex que demostra que l’esport rei no s’entén amb paraules, sinó que hi ha moltes maneres d’entendre’s a través del futbol.
