TIVISSA // L’Alzira del tivissà Carles Saladié va iniciar amb molt bon peu la fase de descens a la pista del Rivas madrileny on s’imposava per 2 a 6. El jugador de Tivissa hi va tindre molta part de culpa, en la victòria del conjunt Braulio Correal, aconseguint els primers gols d’aquesta temporada des de que defensa la camiseta alzirenya.
Els valencians van encadenar per primer cop a la lliga dos victòries de forma consecutiva a domicili (la darrera de la fase regular a la pista del Bisontes Castelló i la primera de la fase de descens a la pista dels madrilenys). Un triomf que posa de manifest el que volen ser en aquesta fase, on s’han situat com a primers líders de la classificació amb 22 punts. En aquesta fase cal tenir en compte que s’arrosseguen els punts de la primera fase del campionat i juguen contra els rivals de l’altre grup, o sigue, que no s’encreuaràn amb els rivals que ja tenien dins al grup.
Malgrat tot els de la Ribera Alta, van haver de remuntar un resultat advers durant la primera part del partit tenint en compte que s’avançaven els madrilenys al marcador amb dos gols en pràcticament un minut de temps, els que anaven entre els 11 i els dotze minuts. Dos accions consecutives definides per Ballano i Hugo li posaven complicades les coses a l’Alzira. Un servei de banda sacat en curt sorprenia amb una rematada ajustada al costat del pal esquerre de la porteria defensada per Carlos Gil que no va estar encertat en l’acció. Sense temps a digerir el gol i fruit d’un altre servei de banda, ara per l’esquerra de l’atac, una rematada d’Hugo desviada per Marcos va entrar pel mateix escaire deixant clavat al porter. Tocava apel·lar a l’èpica. Bruno Correal demanava temps mort per mirar de corregir la situació del seu equip que contava amb un desavantatge important però amb molt de temps per endavant per mirar de capgirar el duel.
Tan sols dos minuts més tard, arran d’un servei de falta executat en primera instància per José Carlos, penjat al segon pal acabava amb una rematada de Cristian que no podia controlar bé el porter i José Carlos culminava amb una rematada a boca de canó que iniciava la remuntada visitant. Arran d’un córner servit des de la cantonada dreta de l’atac, quan faltaven cinc minuts per al descans, va aparèixer la figura del protagonista d’excepció del partit: Carles Saladié. El tivissà va aprofitar l’acció d’estratègia i establia l’empat amb una rematada dura i creuada. Era el seu primer gol des de que vesteix la camiseta alzirenya. Amb l’equilibri al marcador s’enfilava el camí de vestidors.
Amb la inèrcia del primer temps arrancava el segon període, amb un Alzira buscant el gol de la remuntada provisional. Una intercepció en línia defensiva propiciava l’acció en que Peiró després de driblar al porter rematava a porta buida i un defensor acabava desviant l’acció amb la mà. El col·legiat no dubtava i assenyalava el punt de sis metres. Rafa es convertia en l’executor i no va perdonar culminant la remuntada provisional. Tan sols un minut després, en una acció que arrancava a peus de Saladié a la seua pròpia àrea, després de combinar amb Xusi protagonitzava una cavalcada que acabava amb un potent xut que després de tocar al pal oposat acabava entrant ficant el 2-4. Encara hi hauria temps per més. Una jugada de mestre. Quan el temps marcava l’equador del segon temps, Saladié recuperava una pilota dins a camp propi i començava un slàlom on deixava assentats a tres rivals i acabava marcant amb una rematada creuada. Una genialitat!
Els locals ho van intentar a la desesperada treient el porter-jugador però els alzirans però no van poder doblegar la ressistència del conjunt alzireny, que fruit d’una pressió avançada a falta d’un minut quaranta-tres segons trobava l’acció en que Gabri tancava la golejada amb el 2-6.
Després d’aquesta victòria l’Alzira es tornarà a desplaçar fora del seu pavelló per enfrontar-se al Leganés en la propera jornada, buscant el tercer triomf consecutiu que consolide les expectatives de permanència.
