ESPORTS // Tot i que en principi no sona com un comiat definitiu, Paula Curto ha decidit prendre’s un respir i dixar momentàniament la pràctica en actiu del bàsquet. La jugadora ampostina del FC Barcelona portava 15 temporades consecutives jugant, des que va començar als 8 anys al CB Amposta. Més tard va passar en la seua etapa de cadet pel CB Tarragona, i des dels 15 va formar part del Barça, actualment a la Lliga femenina 2, en una plantilla on era tota una institució, i on va acumular més temporades que cap altra jugadora en la disciplina de club barcelonista.
La jugadora ampostina del FC Barcelona portava 15 temporades consecutives jugant, des que va començar als 8 anys al CB Amposta
L’escorta d’1,75, als seus 23 anys, i encara amb tot un futur al davant, portava algun temps qüestionant la seua continuïtat “al mes d’abril vaig estar parlant amb l’entrenador de l’equip Isaac Fernández, que em va oferir de seguir la propera temporada, li vaig dir que em prendria un temps per a donar una resposta, i finament li vaig comentar que no continuaria la temporada que ve, almenys que no començaria jugant”. Paula argumenta la difícil decisió presa: “no ha estat fàcil, el bàsquet forma part de la meua vida, però en alguns moments sentia pressió i no gaudia sempre, per això preferixo fer un pas enrere i frenar, i no seguir si no puc estar del tot motivada i rendir al màxim de les meues possibilitats, vull experimentar durant una etapa com és la meua vida sense el bàsquet, i després decidir al respecte”.
A més, després de finalitzar els seus estudis universitaris, va començar a treballar a Barcelona, al departament de recursos humans de l’empresa Codorniu, “des del passat mes de novembre compaginava la meua ocupació laboral amb el bàsquet, i durant l’etapa del coronavirus he treballat des del meu domicili, actualment encara estic residint a l’Ampolla amb la meua família, i he tingut temps per reflexionar sobre el meu futur, tot i que mentre seguia fent alguns exercicis de manteniment, pendent de conèixer com finalitzaria la competició de lliga, interrompuda a cinc jornades de la fi de la fase regular a causa del
coronavirus”.
El Barça va ocupar finalment la sexta posició del seu grup B, culminant una temporada molt irregular “ha estat una temporada on hem anat de més a menys, amb massa alts i baixos, la plantilla és molt jove i es van produir moltes incorporacions, ara sembla que tan sols continuaran quatre jugadores, i l’entrenador necessita més temps per a poder consolidar un equip amb les màximes aspiracions”. Tant els responsables de la secció com el tècnic Isaac Fernández, li han manifestat que té les portes obertes per a tornar a l’equip “només puc tenir paraules d’agraïment pel tracte rebut i la confiança que han dipositat en mi, m’han comentat que si canvio d’opinió, i decideixo tornar, encara que siga ja iniciada la competició, tindré un lloc a l’equip”. La jugadora ampostina, que ve d’una família amb predilecció pel FC Barcelona, no amaga les seues preferències i la pressió que això comporta “encara que no siguem professionals, portar esta samarreta comporta una pressió afegida. Per a mi és una qüestió de sentiments; a més, després de set temporades a l’equip, el pavelló Juan Carlos Navarro de Sant Feliu de Llobregat i el Barça són com casa meua”. Per això desitja que l’equip puga finalment fer el salt a la màxima categoria del bàsquet femení espanyol: “no tinc cap queixa en l’aspecte social, en els desplaçaments fem nit en hotels de la mateixa categoria que els equips de les seccions d’elit, i tenen cura fins al més mínim detall, però espero en l’aspecte esportiu, per fi el bàsquet femení del Barça puga fer un pas endavant, i estar entre els millors equips espanyols i competint a Europa”. És conscient que serà difícil desvincular-se totalment de l’equip: “no sé com reaccionaré quan comence la competició, possiblement seguiré la marxa de l’equip i em desplaçaré al pavelló a veure jugar les meues companyes, però desconec quines seran les meues sensacions, vull veure com reacciono sense jugar al bàsquet, una cosa que he fet durant pràcticament tota la meua vida”. En cas de decidir-se per la seua tornada, tampoc té clar si ho faria al FC Barcelona “en cas de tornar és la meua prioritat, però no descarto poder seguir jugant en un equip, que encara que siga d’inferior categoria, em permeta gaudir del bàsquet, sense tanta pressió ni dedicació en els entrenaments, on puga tenir força protagonisme i em divertisca”. Tot i que té experiència com a entrenadora, no sembla molt disposada a prendre les regnes d’un equip en el futur “en la meua etapa del Barça ja he entrenat equips de l’Escoleta, però no em veig dirigint un equip, penso que seria molt complicat alternar esta responsabilitat de planificar una temporada, preparar entrenaments, i la direcció d’un equip, amb la meua ocupació laboral, en la qual em sento molt a gust”.
Paula Curto ha decidit agafar-se un respir, veurem si el seu comiat és definitiu o podem tornar a veure-la en el futur, evolucionar per les pistes i assajar el seu precís llançament més enllà de la línia dels 6,25.
