Ens trobem en un context en el qual les reivindicacions purament polítiques han passat a un segon pla en favor de causes més socials com la massificació turística, la falta d’habitatge o l’accés a la salut mental. En els últims anys, el feminisme també s’ha posat molt més al centre del debat en tots els àmbits, també en l’esportiu, sobretot en el futbol, on les jugadores fa ja bastant temps que aixequen la veu.
El punt àlgid de les reivindicacions de les esportistes de futbol va ser l’estiu de l’any passat amb l’agredolça victòria de la selecció espanyola durant el Mundial. En aquell moment, la situació, que ja estava tensa per situacions que s’anaven coent des de feia temps, com la demanda de millores laborals que amenaçava amb una vaga, va acabar explotant quan el llavors president de la federació espanyola de futbol, Luis Rubiales, va fer un petó no consentit a la jugadora Jenni Hermoso durant la celebració del títol. Este fet va omplir portades de diaris i d’informatius i va protagonitzar tertúlies i converses. Aquell moment va ser també un punt d’inflexió en el món de l’esport femení a més d’un detonant que va acabar d’impulsar el nou treball de la periodista rapitenca i directora audiovisual, Joanna Pardos.
Una nova història
Des de la creació del seu anterior treball centrat en la futbolista del Barça considerada actualment com a la millor del món, Alèxia Putellas, Pardos va viure de ple el ‘Conflicte de les 15’ en la selecció espanyola i veia com la situació s’anava desenvolupant. Al seu interior, s’havia encès la flama d’una nova història per a contar. La rapitenca sabia que aquella història s’havia d’explicar en algun moment, que era necessari donar a conèixer “les dificultats a les quals les esportistes s’enfrontaven per fer el mateix que fan els homes sense cap mena de dificultat”.
El moment del petó va ser “el detonant per poder anar a rascar sota del que hi havia al darrere”, explica la periodista, i afegix que aquella situació “és realment la punta d’un gran iceberg de desigualtats”. A partir d’aquí, va sorgir el documental #SeAcabó: Diario de las campeonas, dirigit per Pardos i produït per You First Originals.
“Més que documental de futbol et diria que és documental de feminisme i de dones un altre cop”, assenyala Pardos sobre este segon documental de futbol femení que fa, i destaca que calen els projectes necessaris “mentre estiguéssem en una societat amb tanta falta d’igualtat i de justícia social en este sentit”.
Històries quotidianes
L’audiovisual, que s’estrenarà el pròxim divendres 1 de novembre a Netflix, mostra les històries quotidianes, de superació, però sobretot de lluita de les dones en el futbol. A partir dels testimonis reals de les esportistes que van viure aquella final de futbol de l’estiu del 2023, com Jenni Hermoso, Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí, el documental permet conèixer amb més profunditat la seua visió i ho fa també amb detalls desconeguts fins ara del camí cap a la victòria i l’impacte social generat per este triomf, a més del que va significar per a elles. Una mostra molt humana dels sentiments van sorgir en aquell moment i una reflexió, més enllà de la part esportiva, un relat que posa en relleu el treball en equip i l’amistat que acaba constituint un homenatge a les dones que estan revolucionant el futbol, dins i fora del terreny de joc, unes dones que eren unes desconegudes per molta gent perquè mai se’ls havia donat el reconeixement que mereixien per fer la seua faena, per jugar a futbol i a qui se’ls va robar el moment de protagonisme, el de la victòria d’un mundial, amb una polèmica.
“Ha sigut una tasca molt difícil tenir-les a totes al documental en el moment més alt de la seua trajectòria. Vam gravar just quan havien acabat de guanyar la Copa del Món, enmig de tota la polèmica”, diu la directora sobre el repte que va suposar este projecte, però també destacant que “tindre les millors jugadores del món, juntes en un documental, explicant per primera vegada tot el que han viscut no només durant el Mundial, sinó abans, és un superprivilegi i sobretot molta responsabilitat de poder fer un bon ús de la confiança que elles m’han donat”.
Debat a les xarxes socials
Com en tot tema que genera intercanvi d’opinions, el debat s’ha traslladat també a les xarxes socials amb persones que esperen amb ganes poder veure el projecte el pròxim dia 1 de novembre però també amb detractors, els coneguts als espais en línia com a haters. Respecte a esta qüestió, que malauradament ja sembla inevitable avui en dia, Pardos diu que no li interessa este soroll que genera debat irrespectuós i desinformat, però sí que convida que els espectadors que visionen el documental puguen reflexionar i iniciar un debat més constructiu