Diumenge 28 d’agost l’estadi municipal Josep Otero de Tortosa acollirà la quaranta-novena del torneig d’estiu a les Terres de l’Ebre, el Mariano Toha, que organitza la UE Remolins-Bítem i que viurà enguany l’avantsala del que seran les noces d’or del torneig, que se celebraran a l’edició de l’any 2023, que recorda la figura d’un dels jugadors més emblemàtics que es recorden al territori ebrenc. Enguany, en l’aposta implantada ja fa diverses edicions des de l’organització de convidar a equips del territori ebrenc, juntament amb l’equip amfitrió, la UE Remolins-Bítem (que defensarà el seu títol aconseguit en l’edició de l’any passat, després de catorze anys, quan va imposar-se al CF Amposta per 2 a 0) i el CD Tortosa, els acompanyaran completant el cartell la UE Rapitenca de 3a divisió i la UE Aldeana de segona catalana.
Els aldeans afrontaran així la seua segona participació, després de quaranta anys, quan tot just es van enfrontar a les semifinals al conjunt roig-i-blanc que es va imposar en l’edició de l’any 1982 amb els gols de Esteve i Cabrera, en una edició on s’acabava imposant el Nàstic de Tarragona per 3 gols a 0.
El Remolins-Bítem com a equip amfitrió ha pres part en les 49 edicions del torneig, seguit del CD Tortosa en 42 participacions, la UE Rapitenca en 19, CF Amposta en 17 ocasions i el CF Jesús Catalònia amb 8.
A partir de les 18 hores el CD Tortosa s’enfrontarà a la UE Aldeana, dos equips que es trobaran a la lliga de segona catalana, i una hora més tard la UE Remolins-Bítem es medirà a la UE Rapitenca (que afrontarà dos partits en poc més de 24 hores, tenint en compte que dissabte jugarà el segon partit oficial de la temporada en la semifinal del Campionat de Catalunya Amateur davant el Tona a partir de les 18 hores de la tarda a la Devesa). A partir de les 20 hores de la tarda es derimirà el conjunt vencedor entre els dos guanyadors de les semifinals, en una final amb dos parts de trenta minuts cadascuna.
El palmarès
El CD Tortosa lidera el palmarès amb deu títols (1980, 1986, 1990, 1992, 1995, 2003, 2006, 2011, 2013, 2016), a les quals s’ha d’afegir la que es va guanyar en categoria juvenil l’any 1974. El seguix al rànquing la UE Rapitenca amb nou trofeus de campió (1991, 2001, 2005, 2008, 2009, 2012, 2017, 2018, 2020). Completen la galeria de campions amb quatre edicions empatats el Nàstic de Tarragona (1982, 1997, 1999, 2000) i el CF Amposta (1984, 1989, 2010, 2019), els seguixen la UE Remolins-Bítem (2021 i 2007), la UD Jesús i Maria (2014, 2015), el CD la Cava (1981, 1987), el CD Alcanar (1979,1993), el FC Barcelona B (1998, 2004) amb dos edicions, mentre el Roquetenc (1976), Perelló (1977), Santa Bàrbara (1978), Cambrils (1983), l’Ampolla (1985), Europa (1994), Sant Andreu (1996) i València C (2002), s’han imposat en una ocasió. En els seus inicis les tres primeres edicions, el torneig es va disputar en categoria juvenil.
L’any 1973 (vint anys després de la mort sobtada de Mariano Toha), es va engegar el prestigiós torneig que li ret homenatge. En l’edició inaugural el juvenil del Remolins s’imposava al del Jesús Catalònia (3-2). L’any posterior s’enfrontaven a la final els juvenils del Tortosa i Amposta, amb triomf dels tortosins per 3-2. L’any 1975, darrera edició en categoria juvenil, Remolins i Tortosa van disputar un partit en el qual s’imposava l’amfitrió per un gol a zero.
El Mariano Toha s’ha disputat de forma ininterrompuda des del 1973, any en què es va instaurar el torneig. Tan sols l’any 1988, per la replantació de la gespa natural al municipal Josep Otero de Tortosa, es va haver d’ajornar. L’any 1995, per un nou resembrament de la gespa a Tortosa el torneig es va disputar en format de triangular a Bítem. L’any 1998 degut a les obres d’instal·lació de la gespa artificial a Tortosa, es va haver de jugar al municipal de Roquetes, en què es va imposar el Barça B al Vila-real (que acabava de pujar a 1a divisió, per primer cop en la seua història), a la tanda de penals. En aquell Barça B jugava un “xaval” anomenat Xavi Hernández, que ja va dixar mostres de la seua gran qualitat tècnica individual, el qual va portar a la victòria el seu equip i que en el decurs dels anys arribaria a batre tots els rècords amb el primer equip blau-grana, tant en partits jugats com en títols aconseguits.
En record de Mariano Toha
Mariano Toha Samper va nàixer al barri de Ferreries un 17 de desembre de 1920 i va ser batejat a l’església del Roser. Va tenir una filla, Maria Cinta i un fill, Mariano (18-2-53), que no va arribar a conèixer, ja que Toha va morir un mes abans de la vinguda al món del seu segon fill.
La temporada 1939-40 va iniciar la seua carrera futbolística amb el Remolinos (equip del barri on vivia Toha, després de traslladar-se quan la seua filla Cinta tenia tres anys i establir el seu domicili al Carrer Sol). Després va passar pel Santa Bàrbara i el Rapitense, fins que l’any 42 amb la creació del CD Tortosa, l’entrenador roig-i-blanc Ramón Tomàs, es va fixar en Toha per a passar a formar part del club de la seua ciutat. Tot i així, Toha amb 21 anys havia de complir el servei militar a Lleida i el Tortosa va decidir cedir-lo al Leridano, que jugava al mateix grup que els tortosins i amb els quals es va haver d’enfrontar fins a cinc cops. Allí va jugar les temporades 1942-43 i la 1943-44.
La temporada 1944-45, el Tortosa va repescar Mariano Toha i l’entrenador Ramón Llorens el va fer debutar en un amistós contra el Barça. El seu debut oficial amb el Tortosa va ser el 12 d’octubre de 1944, davant el filial del FC Barcelona. Amb el conjunt tortosí va aconseguir l’ascens per primer cop en la història a la 3a divisió nacional, el curs 1945-46.
Mariano Toha va jugar un total de 232 partits amb la samarreta del Tortosa, i va ser autor de 64 gols en 9 temporades que va vestir la roig-i-blanca de forma ininterrompuda, fins al fatídic 5 de gener de 1953.
El CD Tortosa va disputar un partit de lliga de 3a divisió davant l’Amistad de Saragossa, al camp del San José, amb triomf dels aragonesos per 2-0. De baixada, el conjunt tortosí tenia previst un amistós el dia següent davant l’Alcanyís. Un partit que ja no es va arribar a jugar mai, perquè a la matinada mentre dormia compartint habitació amb Casiano, Toha ja no es va despertar.
