ESPORTS // Els pitjors moments semblen superats. Ingrid Pino està a punt per a tornar a la competició i dixar enrere prop de gairebé dos anys d’inactivitat a causa de les lesions.
Fins a deu títols de campionats d’Espanya té en el seu destacat palmarès esta atleta internacional de Benissanet de 25 anys, una de les millors esportistes de les Terres de l’Ebre de les darreres dècades, que a principis del 2018 va veure frenada la seua prometedora i exitosa trajectòria. El primer lloc en la prova de 1500 al campionat de Catalunya de clubs a Sabadell, amb el FC Barcelona, obtenint la millor marca dels campionats, va ser l’última prova abans d’afrontar un dur i llarg període d’inactivitat.
Ara està il·lusionada en el retorn a les pistes, que podria produir-se al Campionat d’Espanya que finalment es disputarà al mes de setembre a Madrid.
Ingrid reconeix que ha superat un període molt complicat “al mes gener del 2018, van començar les molèsties, tenia una lesió del nervi ciàtic, i després de tractaments amb diferents metges no es produïa la millora necessària. Quan finalment van encertar en el tractament i recuperació, vaig patir una lesió al genoll. Va ser com un malson, però no vaig llançar la tovallola, ni vaig perdre la il·lusió, l’atletisme forma part de la meua vida, i ja tinc ganes de tornar a les pistes per a competir”.
Però no tot va ser negatiu el 2018, i després de finalitzar els estudis de Biotecnologia i un màster de Màrquetinc Farmacèutic 4.0, va trobar el treball que desitjava: “vaig començar a treballar als laboratoris ReSport Clinic de Barcelona, és una faena que m’agrada i em motiva molt, estic molt a gust, i ha estat un al·licient en esta etapa tan difícil que he passat com a atleta”.
Al mes d’agost del 2019 també va prendre una altra decisió molt important en la seua carrera atlètica, amb el canvi d’entrenador “després de cinc anys em vaig desvincular de Maria Carbó, a la qual estic molt agraïda per tot el que m’ha aportat, però en residir per feina a Barcelona, teníem més dificultats per portar a terme els entrenaments a Vilafranca. Vaig començar a treballar amb Juan Carlos Galán, i estic molt contenta de l’evolució experimentada, la veritat és que he fet molts progressos, i els resultats obtinguts en els diferents tests realitzats han estat bastant satisfactoris”.
Ocupa bona part del temps amb el treball i entrenaments “començo a treballar a les 9.00 hores fins a les 17.30, i després vaig a entrenar a les pistes de la Mar Bella, que són a un quilòmetre aproximadament del lloc de treball”. Però encara té temps per a altres entreteniments, ja que continua molt activa a les xarxes socials, el seu compte d’Instagram ha arribat fins als 81.000 seguidors: “sempre porto una llibreta i vaig fent algunes anotacions durant tot el dia, després faig un resum del que considero més interessant, per a publicar-ho, m’agrada ajudar i motivar la gent”.
També ha pogut treure profit de la difícil etapa de la Covid-19: “he estat a Benissanet, llegint més i compartint també més temps amb els meus pares. Vaig adquirir una cinta i he pogut entrenar al garatge, després ja he pogut sortir amb el meu pare per a entrenar i córrer a l’aire lliure. També participo en entrenaments virtuals amb el meu actual entrenador i el seu grup, i això també ha estat un revulsiu. A més, en cap moment he dixat de treballar, i continuo actualment fent-ho de forma telemàtica”.
Continua la seua vinculació amb el CF Barcelona i amb el patrocini d’Adidas, i sap que haurà de ser pacient en el seu retorn: “estic entrenant molt bé, però lògicament em costarà poder arribar a superar el nivell que tenia, però estic mentalitzada per a afrontar les pròximes proves en les quals possiblement els resultats no siguen del tot satisfactoris, perquè per a mi el més important ara són les sensacions, i de moment les tinc bastant positives”.
En principi tampoc canviaran gaire els plantejaments en les pròximes cites: “hem estat estudiant la possibilitat de fer algunes proves de fons, però tornaré al semifons, concretament a la prova dels 1.500 metres, en la qual he competit més habitualment, i on he obtingut els millors resultats”.
L’atletisme de les Terres de l’Ebre està a punt, per tant, de recuperar un dels seus principals referents.
