EDICIÓ PAPER // Marc Font rebia al mes de juny del 2000, ara fa vint anys, el guardó com a millor esportista ampostí. El jurat va considerar que la brillant trajectòria internacional durant l’anterior temporada del component del Sala Esgrima Amposta, el feia mereixedor per a convertir-se en el primer representant de l’esgrima en rebre esta distinció. Era, a més, el reconeixement a l’excel·lent treball de Fidel Font, fundador del club i artífex dels èxits d’una modalitat que fins al 1997, quan es va fundar el club, era pràcticament desconeguda a les Terres de l’Ebre. Amb només tres anys d’activitat, començava a recollir els fruits. El seu fill Marc, el 1999, amb només 17 anys, va obtindre un meritori quint lloc a la Copa del Món júnior disputada a Burgos, i quart al de la ciutat hongaresa de Vaszthely, per a finalitzar el millor del rànquing júnior espanyol.
El 2001 es va proclamar campió de Catalunya absolut, i el 2005 va marxar a París per a entrenar i aprendre del gran mestre francès Daniel Levavasser, amb el qual el seu pare Fidel té molta amistat i vinculació. El mateix any va ser finalista a la Copa del Món de Doha, i va repetir la plata el 2010, en la Copa del Món de Puerto Rico. Va ser integrant de la selecció espanyola des del 2003, i va disputar sis Campionats del Món, quatre d’Europa, els Jocs del Mediterrani del 2005 a Almeria, on va ser finalista, i els Campionats Iberoamericans del 2007 a Guadalajara, amb l’obtenció del bronze.
També un mes de juny, el 2011 amb 30 anys, va anunciar la seua retirada, després de no poder fer realitat el somni de competir als Jocs Olímpics de Londres del 2012. Després de quinze anys en l’esgrima d’elit, Marc va penjar l’espasa. Enrere quedava una brillant trajectòria, amb 21 finals de Copes del Món, i un balanç de set medalles per equips. Ell va ser el que va obrir el camí dels èxits, i el primer tirador d’elit, d’un planter inesgotable de la Sala d’Esgrima Amposta. Ara continua vinculat a l’esgrima, i com el seu pare Fidel Font, es dedica a formar jugadors al club ampostí, i forma part de l’organigrama tècnic de la Federació Espanyola d’Esgrima.
Seguint la seua estela
Per a la Sala d’Esgrima d’Amposta, el cas de Marc va ser el primer d’una llista de destacats tiradors a nivell estatal i internacional. El seu germà Jordi Font, ara dedicat al futbol com a tècnic, també va ser campió de Catalunya absolut i fins a la seua retirada el 2011, va formar part de la selecció espanyola, i va disputar els Campionats del Món cadet i júnior, a més de diverses proves de la Copa del Món júnior.
La llista es va completar amb Pau Roselló, campió del món cadet a Belek (Turquia) i d’Europa a Novi Sad (Sèrbia), i va aconseguir un doblet històric per l’esgrima espanyola. També el 2007 va ser campió d’Espanya júnior individual i per equips. Va disputar cinc Campionats del Món i tres d’Europa júnior, amb medalla de bronze al mundial del 2008 i dos victòries en la Copa del Món de la categoria el 2007 i 2009. El 2012 va disputar el Campionat d’Europa absolut.
L’esgrima femenina ampostina també ha donat destacades tiradores amb participacions internacionals com Bàrbara Balada, Núria Marco, Mònica Cid i Aina Rovira.
L’excel·lent ratxa continua en l’actualitiat amb destacada presència a la selecció espanyola d’Àngel Fabregat, Eugeni Gavaldà i Gerard Gonell, amb altres més jóvens de gran projecció com Anaïs Pujol, Paula Vida, Daniela Pinyol, Guillem Martínez o Aleix Martí entre altres futures promeses de l’esgrima estatal. I és que el treball de Fidel Font continua sent molt productiu.