El CFS Roquetes es va quedar a les portes d’un ascens a Divisió d’Honor que ha vingut ocupant al llarg de gairebé tota la temporada, però que en el darrer partit (tot i vèncer de forma contuntent davant l’Inter Tarragona ja descendit per un resultat final autoritari de 7-0) van haver d’aconformar-se en la segona plaça del grup, tenint en compte que el Torredembarra tampoc va fallar davant el Móra d’Ebre, ja salvat, i el correctiu de 10-0 que van aconseguir davant els riberencs (que a falta de sis minuts i quaranta-tres segons s’en van haver d’anar de la pista per acusar tres lesions que els motivaven no tenir suficients jugadors per seguir disputant el partit, ja que es van presentar amb cinc efectius justos) va resoldre la lliga per als tarragonins.
Ara tindran que esperar davant el conjunt de la territorial de Lleida per a jugar-se l’ascens en la promoció d’ascens, que sortirà del Ponent Futsal Alcarràs (que ara mateix compta amb un punt de marge respecte al tercer classificat) i el Futbol Sala Mollerussa, que es tercer amb 54 punts en les dues jornades que encara li resten per disputar fins a final de lliga, amb el factor del coeficient particular favorable als del Plà d’Urgell que es van imposar de tres gols a la primera volta a la pista dels del Segrià (5-8) i van caure derrotats a la tornada per 4-6.
Encarrilen el triomf al descans
Amb la mirada posada a Torredembarra però amb el cap ficat a no fallar davant un rival que es desplaçava amb tan sols sis efectius, mentalitzats a que la temporada vinent els tocarà jugar a segona territorial catalana. Els roquetencs sortien molt endollats al partit i fruit d’aquesta dinàmica trobaven al primer minut de joc, en una acció d’estratègia a la sortida d’un fora de banda un molt bon moviment de Moha que atzivava una canonada al mateix escaire per a trencar l’equilibri al marcador, després d’una magnífica assistència de Fran. Fruit del joc autoritari dels d’Edu Albiol poc tardava en arribar el segon quan Quique rebia una assistència des de banda esquerra de Jaume Cuella i atzivava una rematada inapelable als quatre minuts del partit per ampliar la renda al marcador. En un contracop per banda esquerra David Solé, rebent la passada de Quique, feia una potent rematada que acabava amb el tercer que ratificava el domini territorial dels roquetencs (que tenien que jugar a l’Aldea per no disposar del seu pavelló per estar empleat per la carrera del KM. Vertical que es realitzava a Roquetes) i establia el 3-0 abans d’arribar-se als deu minuts de joc (9′). El partit semblava dat i beneït, però el fet de carregar-se de faltes massa aviat i fruit del joc dels visitants que mai li van perdre la cara al partit, en un penal protestat pels locals quan Quique carregava amb les mans per l’esquena de l’atacant que tenia la posició guanyada, es xiulava el punt de sis metres i llavors emergia la figura del porter Raúl que evitava que s’enganxessin al partit els visitants, aturant el llençament tapant molt bé amb el cos la rematada centrada del jugador visitant. De nou una intervenció providencial, evitava el 3-1 quan el porter roquetenc podia refusar el llençament des del punt de doble penal de Christopher mantenint la porteria a zero al descans. Les notícies que arribaven des de Torredembarra, però, no eren massa esperançadores ja que a l’equador del xoc estaven imposant-se per 4 gols a 0 davant el Móra d’Ebre.
Tot i això, els d’Albiol sortien a la represa mentalitzats a no rebre més ensurts i davant el desgast físic dels visitants dominaven per complert el transcurs dels segons vint minuts. Era qüestió de temps que arribés el quart gol, fruit d’una defensa intensa i canvis constants que no feien perdre el ritme de joc dels roquetencs i als vint-i-set de partit fruit d’una magistral assistència de Fran des de l’esquerra habilitava a Pau completament sol al segon pal on només li calia que empentar l’esfèric a la xarxa. Els visitants amb tot perdut buscaven el joc de cinc per a intentar sorprendre i fer el gol que els permetès entrar al partit, però una ferrea defensa li permetia primer a David (35′), després a Josep en una pèrdua al mig del camp que definia des de camp propi a porta buida (36′) i Quique al darrer minut tancar el correctiu amb que finalitzava el partit.
Al final, decepció per no haver aconseguit l’ascens de forma directa però mentalitzats d’aconseguir-la en una promoció que es presenta força interessant.
La classificació:
Teniu la classificació definitiva del grup sisè de Tarragona de 1a divisió catalana, clicant sobre la imatge inferior:
La propera jornada:
Dissabte a partir de les 18 hores de la tarda el CFS Roquetes es jugarà l’accés a la final de la Copa Tarragona davant el CFS Mediterrani Cambrils que ha pogut mantenir-se a la Divisió d’Honor amb solvència. Serà en un partit que jugaran amb el factor camp advers ja que s’hi jugaran les dues semifinals d’aquesta competició al pavelló cambrilenc. Dues hores més tard disputaran la segona semifinal entre el Vinyols, que s’ha pogut mantenir a Divisió d’Honor finalment, davant el Torredembarra (equip amb qui s’ha jugat la lliga el conjunt del Baix Ebre i finalment s’ha endut el gat a l’aigua el conjunt torrenc que jugarà la temporada vinent a la categoria immediatament superior on torna després del descens de la campanya passada). Els dos guanyadors de les dues semifinals s’enfrontaran el proper cap de setmana en la final que donarà accés a l’equip campió a disputar les eliminatòries de la Copa Catalunya.
