El Club Hoquei Patí Amposta compta esta temporada amb un integrant de luxe en el seu equip tècnic, Mario Rodolfo Agüero, de 67 anys, tot un mite en este esport a escala mundial i sobretot al seu país, Argentina, col·labora i treballa en la formació de jugadors del planter i en la direcció d’alguns dels equips del club ampostí.
Impressionant trajectòria
Agüero es va guanyar un reconegut prestigi per la seua gran tècnica individual, a la qual s’hi afegia un físic portentós i un caràcter guanyador. Per a molts d’aficionats se tracta d’un dels millors jugadors argentins de tots els temps, una nació de les més potents mundialment de la modalitat, que ha comptat amb alguns dels millors jugadors de la història, com és el cas de Dani Martinazzo, Carlos Coria, David i José Luis Páez, Gabriel Cairo i Francisco Velásques, de triomfant trajectòria amb equips d’hoquei patins espanyols.
Com a jugador se va formar i va competir amb el Concepción de San Juan (1970-79); a Itàlia, amb el Follonica (1979), HC Monza (1983-85) i Roller Monza (1985-91) i a Espanya, amb el Liceo de la Corunya (1980-83), amb un balanç de 155 gols, i els títols de la Copa de la CERS i Copa del Rei (1982) i la Lliga (1983).
Va ser integrant de la selecció argentina des de 1975 fins a 1989 i va ser campió sud-americà a Mar del Plata (1975) i Santiago de Xile (1977), campió del món a San Juan (Argentina,1978) i Novara (Itàlia, 1984), campió panamericà a San Juan (Puerto Rico,1979) i de la Copa de les Nacions a Montreux (Suïssa, 1985). En el primer Mundial conquerit per la selecció argentina, Mario Agüero va ser el màxim realitzador del campionat amb 19 gols. Va ser un triomf de gran impacte al país, i al voltant de deu mil persones van assistir a l’estadi Parque de Mayo de San Juan per a presenciar el duel en què els argentins se van imposar per 3-1 a Espanya i es van prendre la revenja, per a aconseguir quedar-se amb el trofeu que se’ls havia escapat dos anys abans, a Oviedo, davant el mateix rival.
Com a entrenador va començar a Itàlia dirigint el Roller Monza i compartint les funcions també com a jugador i, posteriorment, va dirigir el Novara i Seregno. A Espanya va estar al davant del CP Tenerife, amb dos ascensos fins a Divisió d’Honor, una curta etapa al Vila-seca i un altra a Galícia. A Portugal, a l’Oliveirense i a l’Oporto. En tornar a l’Argentina, va ser entrenador del Club Andes Talleres de Mendoza i de l’equip femení de Concepció Patí Club de San Juan, campions en tots els tornejos que van disputar, i també va estar al Palmira.
Va disputar dos mundials, a Itàlia com a seleccionador del Brasil, el 1993 amb la seua millor classificació amb un quart lloc, i el 2003 als Estats Units com a amfitrió, així com el Mundial júnior de Cali com a responsable de la selecció colombiana, que va ser subcampiona. Va col·laborar amb la Federació Argentina com a segon entrenador de la selecció als mundials d’Angola i França. La passada temporada va dirigir el RHC Wolfurt, que es va proclamar campió de la lliga austríaca, amb els jugadors espanyols Arnau Dilme, Albert Fuentes i Héctor Gallego.
L’any 1980 va rebre el premi Konex, creat per la Fundació Konex per a reconèixer cada any les personalitats i institucions més distingides a les branques de la faena d’Argentina que servixen d’exemple a la joventut.
Nova etapa a Amposta
Mario Agüero, tot i l’èxit de l’equip conquerint el títol de campió a Àustria, va decidir canviar d’aires, segons explica ell mateix: “La temporada amb el RHC Wolfurt va ser molt bona, ens vam proclamar campions, però el clima era molt dur i també tenia algunes dificultats amb l’idioma, per això em vaig decidir per intentar la possibilitat de tornar a Espanya”.
Va fixar la residència a la Ràpita, contactant amb el club ampostí: “Vaig trucar a Pau Esquerré, anterior president, i em va posar en contacte amb el seu fill, l’actual màxim mandatari del CHP Amposta, per a vere les possibilitats que tenia de treballar al club ampostí. Tot i tindre pràcticament l’entrenador definit en tots els equips, vam arribar a un acord i m’he fet càrrec d’un equip benjamí i el filial de Tercera Catalana, col·laborant també amb Jordi Mirado amb l’equip de Segona Catalana i amb la resta d’entrenadors. Estic a disposició del club, per a ajudar en la seua progressió, ja que l’hoquei patins continua sent la meua gran passió i ocupa la major part del meu temps”.
Reconeix que seguix informat i en contacte amb alguns grans clubs amb els quals ha tingut relació: “Seguixo molt la trajectòria de grans clubs, com Porto, Novara o Olivarense. Molts grans jugadors han sigut alumnes meus o han passat per les meues plantilles, com el mateix Pedro Gil, que acaba ja de retirar-se. Amb la majoria continuo mantenint contacte i una bona amistat, i per sort tinc el seu reconeixement”. El futur és tota una incògnita: “Estic a gust amb el club ampostí ajudant i col·laborant en tot el que necessiten, espero mantindre la nostra relació, i ja veurem a final de temporada quina decisió prenem”.
