Avui s’ha conegut la mort de Salvador Moreno als 85 anys, un dels jugadors emblemàtics del CD Tortosa dels anys seixanta i president de l’entitat durant diverses etapes, després de no haver pogut superar les complicacions d’una malaltia que el tenia hospitalitzat des de feia uns dies. Va néixer a Múrcia, on es va iniciar al futbol. Amb el juvenil del conjunt murcià va ser seleccionat per jugar amb la selecció espanyola. Va arribar al primer equip del Múrcia, per posteriorment jugar amb l’Albacete, Salamanca, Burgos, Cacereño i Tortosa. Amb el Tortosa va jugar 7 temporades, amb un total de 188 partits en els quals va marcar 70 gols.
Segons explica Jesús Ferrando Gálvez, expert estudiós de la història del CD Tortosa, “es va retirar jove amb 31 anys i posteriorment va dedicar-se a l’altre esport pel qual tenia passió, el tennis, arribant a ser una de les raquetes principals del Club Tennis Tortosa, arribant a proclamar-se campió de Catalunya per equips de veterans”.En concret explica Ferrando, “va deixar el futbol la temporada 64/65. A la següent, la 65/66 va acceptar ser president de l’entitat, fins la 70/71. Tornaria al càrrec la 75/76. En el seu mandat van desfilar entrenadors d’alt nivell a la banqueta roig-i-blanca, Luis Serrano, Camilo Roig, Roque Busquets, Josep Otero, Antonio Espinazo, Marianin, Moreno Manzaneque, Jordi Solsona en la primera etapa de president sempre a 3a. divisió i Dimas Álvarez i de nou Antonio Espinazo a la segona etapa, aquesta a Preferent.”. Ferrando també ens recorda que ha estat el president que més partits ha disputat l’equip, 282, per davant d’Enrique Viñas 275 i Paco Sanz 251: “Dels 282 partits es va aconseguir la victòria en 121, 55 empats i 106 derrotes“.
Per a Ferrando hi ha una anècdota que el va acompanyar durant tota la seva vida.: “Ressalta un fet curiós i transcendental durant el seu mandat, al marge d’innumerables anècdotes. La temporada 70/71 l’equip es jugava la permanència a 3a. divisió disputant una fase de promoció contra l’At. Gramanet molt accidentada. En el partit d’anada el resultat va ser 0-0, després que el porter Ros aturés 2 penals. En el partit de tornada a l’estadi, es van complicar molts les coses quan els barcelonins es van ficar 0-2. Al descans amb 1-2, va baixar als vestidors cessant fulminantment a Jordi Solsona, per dirigir personalment l’equip que acabaria remuntant fins al 5-2. Aquella tarde del 20 de juny del 71 es va convertir amb l’únic de la història que ha estat jugador, president i entrenador”. Però per a Ferrando, com a la resta d’aficionats el que més poden recordar és la Copa del Generalisimo de la 69/70, “en la que es va arribar a la 4a. ronda en la que després de quedar exent a la primera, es van eliminar a Santboià i Girona (amb victòria 2-1 i gols d’Echezarra i Segarra, en el partit de desempat wue es va jugar a Sarrià, camp del RCD Espanyol), per jugar amb el Salamanca que tothom recorda i derrotar-lo a l’estadi 2-0, amb gols de Toni Viñas i José Mari” El 15 de juny de 2013, se li va concedir la Insígnia d’Or de l’entitat en un dels actes de celebració del Centenari del Club.
