El passat 21 d’abril es van complir 35 anys d’una de les fites més brillants de la història, no tan sols del bàsquet tortosí, sinó de l’esport les Terres de l’Ebre. El Cantaires Bàsquet Tortosa assolia l’ascens a la Primera Divisió estatal espanyola, un fet sense precedents en l’esport ebrenc per equips, i molt difícil de tornar a repetir. Va ser, a més, l’inici d’un període a finals de la dècada dels anys vuitanta, en la qual va dominar les competicions del bàsquet femení espanyol.
Dos ascensos consecutius
El conjunt tortosí havia pujat l’anterior temporada a la Primera Divisió B, i en la 1984/85 certificava el segon ascens consecutiu, que li permetria jugar a la màxima categoria del bàsquet femení espanyol. En la lliga regular el BP de Madrid va aconseguir l’única plaça per a pujar directament de categoria, però la fase d’ascens es va disputar a Tortosa, amb un pavelló de Ferreries com poques vegades s’ha pogut veure, ple de gom a gom, d’un entusiasta públic entregat al seu equip.
El Cantaires no va desaprofitar l’ocasió i va superar amb autoritat tots els seus rivals. Es va imposar per 84-49 al Lucky Canarias, 79-50 al Yoplait de València i 62-41 al Medicina Oximesa de Sevilla fins a certificar l’ascens de forma molt brillant. Després, Tortosa va viure una inoblidable i espectacular festa de celebració. Va ser l’inici d’una etapa daurada en els últims anys de la dècada dels 80, amb un equip irrepetible, amb un suport per part de l’afició, com pràcticament no s’havia produït mai en el bàsquet femení estatal.
La temporada següent la plantilla es va renovar amb l’arribada de les millors jugadores catalanes, reforçades per prestigioses estrangeres, però cal recordar les components de l’equip de l’ascens històric, dirigides per Xavier Tubau, amb la carismàtica Carmen Fraile, que va acabar a Tortosa una brillant trajectòria com a jugadora internacional, Marga Del Rio, Ligia Barragan, Gloria Borras, Maria Amorós, Lourdes Bonals, Teresa Montguió, Rosa Angulo, Anabel Ruiz, i Pili Monclús, que amb la marxa d’Àngels Carrasco, i tres anys després de la seua retirada, va tindre també fitxa com a jugadora, amb Ximo Sánchez com a delegat.
