Infructuosa golejada de la Cava davant un conjunt rapitenc que havia estat dels rivals més competitius de la categoria durant gran part del curs però que es va veure superat per un rival que s’hi jugava les darreres opcions d’arribar a quedar subcampió, però que a l’hora de la veritat es va haver de conformar amb el tercer lloc tenint en compte que el Jesús i Maria no va perdonar en el seu desplaçament a Corbera d’Ebre (1-5).
Els de Roca i Vilaplana van sortir molt endollats i abans dels deu minuts de joc desbordaven amb els tres primers gols “vam sortir mentalitzats d’acabar la temporada de la millor manera possible i sumar els tres punts per a obligat al Jesús i Maria a guanyar i ja des del primer minut vam sortir tenint clar que teníem que fer per a poder superar al rival coneixent les virtuts i els defectes de l’adversari. La Rapitenca no ens va plantejar una pressió excessivament alta durant la primera meitat i estaven posicionats en bloc mig que vam saber superar en facilitat i els vam fer molt de mal” ens apuntava el segon entrenador del CD la Cava Joan Miquel Vilaplana que ens afegia que “vam tindre la fortuna o el treball es va veure remcompensat de les primeres arribades ser resolutius i encarar el partit” ens comentava Vilaplana. Als dos minuts de joc Imanol obria el camí de la golejada visitant i el mateix Imanol ampliava distàncies quan als quatre minuts s’assenyalava un penal que ell mateix s’encarregava de transformar. Una acció personal per banda de Joel Crespo li permetia fer la centrada per Adri Alonso que després d’un bon gest tècnic s’habilatava per a fer el tercer als set minuts. Després d’aquesta sortida fulgurant i efectiva dels del Baix Ebre, el partit s’anivellava al centre del terreny de joc però sempre controlat per la Cava que no va patir cap ensurt durant el primer període. Al contrari, Imanol completava la seva gran actuació personal, marcant el tercer gol del compte particular, abans de la mitja hora per a deixar el partit vist per a sentència de cara al segon temps.
“Els locals feien uns petits retocs en el plantejament al descans i ens imprien una pressió completament diferent un cop iniciada la segona meitat intentant-nos dificultar més la sortida de pilota i venint-nos a buscar més a dalt i això ens generava problemes durant els primers compassos dels segons quaranta-cinc minuts” ens deia el segon entrenador blanc-i-blau que en aquesta ocasió jugaven en l’equipament suplent de color taronja “després d’aquest impàs una internada de Crespo la definia amb el 0-5 que els deixava molt tocats. A partir d’allí vam poder gestionar el partit fins al final i vam poder completar el correctiu per obra de Souafine a falta de cinc minuts aconseguint un resultat que ens omple d’orgull i més encara a un camp com la Devesa que mai és fàcil“. Ens comentava que va ser una victòria agredolça perquè els de l’Aube no van punxar “ens va saber a poc el triomf perquè crec que ens merixíem com a mínim ser segons i no va poder ser en una campanya on només hem perdut dos partits aconseguint la xifra de 70 punts que en altres temporades estaríem parlant que és una puntuació de campió de lliga. Però ara ens toca mirar de cara a l’exercici vinent, on hi haura més ascensos en joc no com aquesta temporada on malauradament només ha hi hagut premi per al primer classificat, tenint en compte la restructuració que ve d’aquí a dues campanyes” sentenciava Vilaplana.
La classificació:
Podeu veure la classificació definitiva de la tercera catalana al grup 1 clicant la imatge inferior:
