Després del parèntesi nadalenc tornava la competició de futbol sala disputant les eliminatòries de Copa Tarragona. El FS Amposta, qui va accedir a la fase final després de derrotar a l’eliminatòria de quarts de final al FS Móra d’Ebre per un ajustat 2 a 3 on les riberenques van vendre molt cara la seua pell, s’enfrontava en les semifinals al CFS Vandellós de la primera divisió catalana, categoria on militava la temporada passada el conjunt ampostí abans de guanyar-se l’ascens a Divisió d’Honor.
El gol matiner de les tarragonines abans del primer minut de joc li complicava bastant les coses a les del Montsià que tot i això aconseguien replicar mitjançant la seva màxima golejadora, Paula Curto, que restablia l’empat abans dels deu minuts (9′) i arreglava l’error que havia tingut en el primer gol amb una pèrdua de pilota en la sortida del darrera que deixava completament sola a Yolanda per a marcar el primer gol als vint segons de l’inici del partit. A partir de l’empat, les ampostines es feien amb el domini territorial que les permetia generar arribades clares fins aconseguir el gol que aixecava el marcador al darrer minut abans del descans, un altre cop mitjançant Paula Curto (24′). Amb l’incert 1-2 s’arribava a l’equador de la confrontació.
Després del pas per vestidors les ampostines sortien amb una marxa més, intentant proposar més velocitat en el joc d’atac i així arribava el tercer obra de Paula Curto (35′), que completava el seu ‘hat-trick’ particular i li donava dos gols de marge a les jugadores de Sergi Magriñà. Semblava el partit encaminat. Però més lluny de la realitat, ja que les jugadores de Jordi Tuset, aprofitaven el relaxament del conjunt ebrenc que acusava els pitjors minuts del partit, i aconseguien retallar diferències al marcador mitjançant Laura dos minuts després d’haver encaixat l’1-3 i a falta de set minuts per a la conclusió del matx Sandra Miralles retornava la igualtat al marcador fent el 3-3 (43′). No obstant això, i quan pitjor se li havien ficat les coses a les ampostines, el fet de marcar aviat el 3-4 per obra de Laura Roso (45′) els donava oxigen per encarar la recta final del matx on les del Camp de Tarragona pressionaven cercant la igualada a quatre en el marcador arriscant amb portera jugadora, que propiciava un contracop molt ben portat per les de Magriñà que culminava Paula Sánchez en el definitiu 3-5 al darrer minut.
El Morell, rival al que coneixen bé les de la capital del Montsià després de golejar-les per 9-0 en el segon partit de lliga a la Divisió d’Honor, serà l’equip que els disputi la final diumenge 30 de gener al pavelló Olímpic de Reus, amb la classificació per a la Copa de Catalunya en joc. Les morellenques van imposar-se diumenge al pavelló municipal d’Hospitalet de l’Infant davant el Castellvell del Camp per un contundent 0-4.
Sala de premsa:
Per al tècnic ampostí Sergi Magriñà “estic prou content de com ha anat el partit per la defensa que elles ens han plantejat. A fases del joc ens ha sortit molt bé el plantejament del partit, a fases ens ha costat bastant superar la línia defensiva del Vandellós, però bé en el cómput global del partit estic molt content del joc que hem demostrat avui i més encara per les circumstàncies que ens presentàvem al partit i que és la tònica habitual de tota la temporada degut a les baixes, que ens han obligat a convocar a una jugadora del filial, Paula Vidal, que ha compliat a la perfecció tenint dos grans ocasions per a marcar que ha estat una de les lectures més positives del partit per a nosaltres” apuntava el tècnic ampostí que afegia que “hem intentat donar un salt qualitatiu en els quatre anys que jo m’he fet càrrec de l’equip. Fa cinc anys que el vam crear aquest equip en els quals hem celebrat la Copa Tarragona al segon any, la temporada anterior sent campiones i ascendint a divisió d’honor i enguany classificant-nos per a la final de Copa. És un bon balanç. Hem intentat donar un canvi de dinàmica, crèixer dins al mon del futbol sala femení i ho estem intentant aconseguir a base de resultats i molt d’esforç per part de les jugadores”. sentenciava Magriñà.
