El diumenge 29 l’estadi municipal de Tortosa acollirà una nova edició del torneig degà de l’estiu a les Terres de l’Ebre, el Mariano Toha in memoriam que organitza la UE Remolins-Bítem i que s’apropa a les cinquanta edicions, les bodes d’or del torneig degà ebrenc que afronta enguany la quaranta-vuitena edició que es disputarà sobre la gespa artificial del camp del Tortosa, l’estadi municipal Josep Otero.
Des de l’organització s’ha seguit apostant per la composició d’un quadre amb equips ebrencs, per tal d’afavorir a una millor assistència de públic a les graderies del municipal tortosí, lloc on excepte en dos ocasions (Bítem i Roquetes) sempre s’ha celebrat el torneig. El sorteig celebrat el passat divendres, ha deparat que obriran el foc a partir de les 18 hores de la tarde el duel entre el conjunt amfitrió, la UE Remolins-Bítem davant el CD Tortosa. L’altra semifinal enfrontarà en un atractiu duel als dos conjunts del Montsià, la UE Rapitenca (a un mes vista del debut a 1a catalana) i el CF Amposta, que parteix entre els favorits per optar a l’ascens de 2a catalana (equips que es van enfrontar l’any passat a la final del Mariano Toha amb victòria als penals pels mariners). Jugaran les dos semifinals a partir de les 18 hores de la tarde, com és tradicional en una sola part de 45′ per donar lloc a partir de les 20 hores a la gran final que es decidirà amb dos parts de 30′, entre els dos vencedors dels partits classificatoris.
La Rapitenca defensa el títol després d’imposar-se des del punt de penal al conjunt ampostí la temporada passada després d’acabar els seixanta minuts de joc de la final sense gols, i mostrant-se més encertat des dels onze metres (4-3). Va ser el nové torneig que s’emportaven cap a la Devesa i enguany afrontaran el repte de donar caça al Tortosa, que fins al moment s’imposa en el còmput d’equip amb major número de victòries amb 10 títols del Toha.
El palmarés
Fins ara el CD Tortosa lidera el palmarés amb un total de deu títols (1980, 1986, 1990, 1992, 1995, 2003, 2006, 2011, 2013, 2016) a les que s’ha d’afegir la que es va guanyar en categoria juvenil l’any 1974. El segueix al rànquing la UE Rapitenca amb nou trofeus de campió (1991, 2001, 2005, 2008, 2009, 2012, 2017, 2018, 2020). Completen la galeria de campions amb quatre edicions empatats el Nàstic de Tarragona (1982, 1997, 1999, 2000) i el CF Amposta (1984, 1989, 2010, 2019), els segueixen la UE Jesús i Maria (2014, 2015), el CD la Cava (1981, 1987), el CD Alcanar (1979,1993), el FC Barcelona B (1998, 2004) amb dos edicions del Toha, mentre que el Remolins-Bítem (2007), Roquetenc (1976), Perelló (1977), Santa Bàrbara (1978), Cambrils (1983), l’Ampolla (1985), Europa (1994), Sant Andreu (1996) i València C (2002), s’han imposat en una ocasió.
En els seus inicis les tres primeres edicions, el torneig es va disputar en categoria juvenil. L’any 1973 (vint anys després de la mort soptada de Mariano Toha), es va engegar el prestigiós torneig que li ret homenatge. En la edició inaugural el juvenil del Remolins s’imposava al del Jesús Catalònia (3-2). L’any posterior s’enfrontaven a la final els juvenils del Tortosa i Amposta, amb triomf dels tortosins per 3-2. L’any 1975, darrera edició en categoria juvenil, Remolins i Tortosa van disputar un partit en el que s’imposava l’amfitrió per un gol a zero.
El Mariano Toha s’ha disputat de forma ininterrumpuda des del 1973, any en que es va instaurar el torneig. Tan sols l’any 1988, per la replantació de la gespa natural al municipal Josep Otero de Tortosa, es va haver d’ajornar. L’any 1995, per un nou resembrament de la gespa a Tortosa el torneig es va disputar en format de triangular a Bítem. L’any 1998 degut a les obres d’instal·lació de la gespa artificial a Tortosa, es va haver de jugar al municipal de Roquetes, imposant-se el Barça B al Vila-real (que acabava de pujar a 1a divisió, per primer cop en la seua història), a la tanda de penals. En aquell Barça B jugava un “xaval” anomenat Xavi Hernández, que ja va deixar mostres de la seua gran qualitat tècnica individual, portant a la victòria al seu equip i que en el decurs dels anys arribaria a batre tots els rècords amb el primer equip blau-grana, tant en partits jugats com en títols aconseguits.
Recordar la figura de Mariano Toha
Mariano Toha Samper, va nèixer al barri de Ferreries un 17 de desembre de 1920 i va ser batejat a l’esglèsia del Roser. Va tenir una filla, Maria Cinta i un fill, Mariano (18-2-53), al que no va arribar a conèixer, ja que Toha va morir un mes abans de la vinguda al món del seu segon fill.
La temporada 39-40 va iniciar la seua carrera futbolística amb el Remolinos (equip del barri on vivia Toha, després de traslladar-se quan la seua filla Cinta tenia tres anys i establir el seu domicili al Carrer Sol). Després va passar pel Santa Bàrbara i el Rapitense, fins que l’any 42 amb la creació del CD Tortosa, l’entrenador roig-i-blanc Ramón Tomàs, es va fixar en Toha per passar a formar part del club de la seua ciutat. Tot i així, Toha amb 21 anys tenia que complir el servei militar a Lleida i el Tortosa va decidir cedir-lo al Leridano, que jugava al mateix grup que els tortosins i amb els que va tindre que enfrontar fins a cinc cops. Allí va jugar les temporades 42-43 i la 43-44.
La temporada 44-45, el Tortosa va repescar a Mariano Toha i l’entrenador Ramón Llorens el va fer debutar en un amistós contra el Barça. El seu debut oficial amb el Tortosa va ser el 12 d’octubre de 1944, davant el filial del FC Barcelona. Amb el conjunt tortosí va aconseguir l’ascens per primer cop en la història a la 3a divisió nacional, el curs 45-46.
Mariano Toha va jugar un total de 232 partits amb la camiseta del Tortosa, sent autor de 64 gols en 9 temporades que va vestir la roig-i-blanca de forma ininterrumpuda, fins el fatídic 5 de gener de 1953.
El CD Tortosa va disputar un partit de lliga de 3a divisió davant l’Amistad de Saragossa, al camp del San José, amb triomf dels aragonesos per 2-0. De baixada, el conjunt tortosí tenia previst un amistós el dia següent davant l’Alcanyís. Un partit que ja no es va arribar a jugar mai, perquè a la matinada mentre dormia compartint habitació amb Casiano, Toha ja no es va despertar.